Ja està ací la “gota fría”

Matrimoni típic suecà

Ja està ací la gota fría. Sí. La mateixa. La de sempre. La punyetera gota fría. La que arriba tot els anys per estes dates. Collons, la gota fría, però si no n’hi ha una altra! No vos feu els despistats! La que fa que tots els anys per estes dates isca gent per la tele dient que “açò no ho havia vist mai”. La que fa que els mateixos barrancs (on declararen un PAI amb 350 cases veges tu a saber per què) s’inunden i entre aigua. A les mateixes cases. A les mateixes famílies. No em digues més, que no cal. Això els passa perquè els ha de passar. Perquè estes coses sempre han de passar als mateixos. Sinó, per a què tenim la gota fría? La gota fría ha de fer mal. Sinó, ni és gota fría ni som valencians! Quan s’ha vist un valencià pensar amb previsió? Ací ha de ser pensat i fet. “Ja ha vingut la gota fría? Doncs ja podeu anar a netejar.”
I hi ha gent que té raó. “Això és com lo dels incendis.” Altres que també tenen la mania de presentar-se tots els anys, de manera imprevista, pels mesos de juliol i agost… Qui anava a saber que el bosc també s’havia de netejar? Fotre, és tot tan sobtat! Punyetera i maleïda gota fría que sempre véns entre finals del mes de setembre i principis d’octubre i que acostumes a descarregar a la zona del litoral amb unes màximes quantificades, registrades i precisades amb pluviòmetres i altres aparells tecnològics des de fa trenta anys… La teua aparició per sorpresa ens agafa sempre, i any rere any, amb una mà darrere i l’altra amb el poal.