Ultramarinos Alemany

@EugeniAlemany

La filosofia del refrany valencià

abuelo
Vaja per endavant que, ni sóc lingüista, ni antropòleg i, ara mateix, no estic ni bufat. Faig esta puntualització perquè sovint l’alcohol t’enrossina més a l’hora d’exposar una opinió amb llibertat que tres màsters d’economia. Perquè, reconeguem-ho, les converses més profundes sobre la vida les tenim recolzats a la barra d’un bar, amb un quinto de cervesa fent de contrapés i el cambrer voltant cadires.
Per cert, que el volteig de cadires he pogut comprovar que és un senyal internacional que estan despatxant-te d’un bar. Encara que jo he estat amb bufats que, davant d’un canyar de potes de cadires cap amunt, encara han tingut la gosadia de preguntar: “Ah, però que esteu tancant?”. La inconsciència del bufat només és comparable a la impertinència dels xiquets o la innocència dels jubilats quan firmen preferents.
En qualsevol cas, només volia confirmar que, últimament, pense cada volta més que la manera d’expressar-se que tenen els pobles, amb proverbis, dites i refranys, són una manera hereditària de verbalitzar la idiosincràsia d’un territori i la seua gent. Vaja, que, com parlem ens fem i al revés.
En el cas de la cultura valenciana és prou evident. Perquè una cultura que ha bastit la seua filosofia vital en proverbis com ara “els diners i els collons són per a les ocasions”, denota que ací no som budistes, precisament. Ací, la profunditat oriental com ara “el junco más alto es el que más se dobla” no funciona. Ací som més pragmàtics i menys poètics.
Com el típic iaio de poble. Eixe home de 80 anys que encara va al campet amb la Mobylette. Amb un caliquenyo a la boca (no saps si encés o apagat), un casc dels anys 60 (sense passar…) i un gos rater al caixó de darrere, expert en agarrar revoltes amb la mateixa expressió d’impassible que el seu amo. Doncs tu, a un home així, autèntic, perquè ho és, no li pots demanar que et parle de la bellesa de “la flor del loto” o que et conte el proverbi xinés de la rata que volia ser libèl·lula. Eixe home, si vas i li demanes consell perquè, per exemple, no saps si quedar-te ací i seguir sense faena o emigrar a l’estranger a buscar-te la vida… a eixe home –deia– si vas i li demanes consell sobre què fer amb la teua vida, amb tota probabilitat et conteste amb la frase valenciana més filosòfica per excel·lència:

–Ei, això és com tot…

I en eixa única oració, t’ha resumit tots els pros i els contres de la teua decisió. I no li han calgut ni saltamontes, ni metàfores, ni més explicacions. Ara, en canvi, vés i pregunta-li-ho a un xinés o a algú que seguisca els plantejaments de Schopenhauer. Encara no t’ha dit pa i ou i ja tens ganes d’amollar-li dos bescollades.

L’home valencià és pragmàtic i gens metafísic. Escolta, tot fruit de les circumstàncies històriques i socials, tot el que tu vulgues. Però al final, “el que hi ha juga” i ací hem renunciat a fer proverbis basats en l’espiritualitat per a fer refranys basats en l’experiència i la proximitat. I no passa res. Que igual també hem renunciat a fer kung-fu, però hem desenvolupat altres nobles arts com la columbicultura. I, a espai, que parlem molt de la capacitat d’intimidació que tenen els qui practiquen kung-fu… però una colla de jubilats amb amotet fen-te l’alto enmig de la carretera perquè un rebombori de coloms s’ha parat perseguint una femella… si això no fa por, que vinga Bruce Lee i que prove a tocar el clàxon.
Els nostres avantpassats, els qui inventaren els nostres refranys, a diferència dels xinesos, tenien poc de temps per a fer tai-txi, perquè passaven la vida birbant. Estos primers valencians, de més a més, passaven el dia pendents de l’oratge (no com ara, que als llauradors els la bufa que pedregue, trone o s’estavelle l’estació Mir, perquè, total, per a quatre gallets per bancal que trauen…). Així que tampoc tenien temps per a la vida contemplativa o la meditació.

O siga, que tenim uns avantpassats que treballen de sol a sol, sense assegurança agrària, ni motxilla de sulfatar, ni un Canal 9 que els recorde el preu de la lletuga iceberg tres voltes al dia: en l’informatiu del matí, en el de migdia i en el de la nit. Una gent, dura i eixuta com esta, està més preocupada en assumptes terrenals que de l’ànima. Menjar, cagar i dormir. I altra volta menjar, cagar i dormir. Eixe és el seu cicle vital. En definitiva, que venim d’uns avantpassats sense temps per a metafísiques ni per a inventar collonades i molt ocupats, en canvi, a assegurar-se la papa-i-non i a escampar bona cosa de guano.
Així que, quan l’única preocupació és sobreviure i fer perdurar l’espècie, ens trobem uns llauradors que necessiten transmetre coneixements ràpids als seus fills i els fills a les generacions següents. I és d’esta manera com l’home de camp valencià acaba revolucionant la filosofia universal amb el descobriment –de manera inconscient– d’un gènere nou de transmissió de saviesa popular. Un gènere de refranys basats en la senzillesa, en el que es pot sintetitzar per a que s’entenga bé. Un tipus de refranys unidireccionals, sense cabuda per als dobles sentits com ocorre amb la mentalitat budista. Un gènere de refranys fàcil d’heretar, de transportar, de recordar… La revolució de la Filosofia Humanista Universal!!! El tipus de refrany valencià per antonomàsia: el refrany basat en l’obvietat. Com ara:

“Lo que va davant, va davant” Gràcies. Mai m’havia adonat que una cosa que està davant de l’altra ho està, perquè justament està davant de l’altra. Tindre clares les prioritats és la base de tot coneixement. Esta línia de pensament ha sigut desenvolupada segles després per Jürgen Habermas i el seu treball Coneixement i interés.

“La gallina de dalt caga la de baix” Ni món de les idees, ni Aristòtil, ni Plató, ni mite de la caverna ni hòsties. Quina és la manera més bona d’ensenyar-li a un fill la divisió estamental de la societat? Si et cau la merda és que estàs baix. En canvi, si eres tu qui caga, és que estàs dalt. Procura estar sempre dalt, és clar.

“Fill, tu tria-te-la flaca i asseà que grossa i cotxina ja es farà” L’elecció de la parella és un tema molt important. Ni la filosofia hegeliana ni la kantiana donen resposta a preguntes banals o de la vida mundana. En canvi, ací, una vegada més, la filosofia valenciana de l’obvietat ens dóna una lliçó i ens ajuda a triar el que és més adequat per a nosaltres.

“Com més sucre, més dolç” De nou, la filosofia de l’obvietat valenciana arrasant-ho tot.

“Estira més un pèl de figa que una maroma de barco” Sens dubte, este és un dels proverbis més bells i més exemplar de la plasticitat de la FOV (Filosofia de l’Obvietat Valenciana). Perquè ho diu un valencià, perquè este mateix proverbi te l’amolla un dalai lama, i només perquè és el dalai lama es queden tots espatarrats i li l’aplaudixen.

“Qui llepa el cul de l’amo només menja merda” Açò és un axioma en tota regla. Acció-reacció. Acció-reacció. Del cul a la boca, del cul a la boca. Este proverbi ens parla de com podem ser víctimes de la feblesa de la nostra pròpia falta de moral. Al costat d’esta frase, Karl Marx i Bakunin ens porten l’aigua. No, si al final encara resultarà que els valencians amb la nostra FOV estem fets uns Sòcrates.

En resum, els valencians i la FOV no tenim res a envejar a altres civilitzacions que han conreat la filosofia. És més, hauríem d’exigir que la FOV s’implantara com a matèria curricular a les escoles i els instituts. Segurament, si en el moment de fer un rescat econòmic –per exemple– es tinguera més en compte el principi que “lo que va davant, va davant”, ara ja fa temps que estaríem rescatant persones i no bancs. Mentre arriba eixe moment, però, sempre ens quedaran els refranys. Un tipus de coneixement pel qual, de moment, encara ni ens cobren ni ens han dit res de pagar un IVA. Així que feu-ne un bon ús del FOV i, per la memòria dels vostres avantpassats, no deixeu que vos enganyen.

33 comments on “La filosofia del refrany valencià

  1. pacman
    26 Abril 2013

    Bravo! Mirant-ho així, significaria que la capacitat de síntesi de la FOV és extraordinaria!
    Això em fa pensar amb la corrent estètica del “minimalisme”: Sempre he dubtat si es tracta d’un moviment que busca arribar a l’esència de les coses, eliminant tot element accessori, o és simplement una manera d’acabar prompte.
    Tal volta, en el fons, son les dues coses alhora: la màxima complexitat i la màxima simplicitat. Una aparent contradicció que per arribar a conciliar-la alguns artistes han dedicat anys de treball, va i resulta que al valencià li ix de forma automatica, ho porta en la sang! Com diria aquell home: “això és com tot!”

    • ultramarinosalemany
      26 Abril 2013

      Ié, Paquito!
      Coincidisc 100% amb tu. El minimalisme és una barreja entre un “quan menys fem, menys es notarà si la caguem” i un ganes d’acabar prompte i a parar la mà.

  2. Pau
    26 Abril 2013

    Boníssim!

  3. Bissente
    26 Abril 2013

    Una altra: creure’s merda i no arribar a pet.
    És curiós el domini que tenim els valencians en la descripció escatològica del món que ens envolta.

    • ultramarinosalemany
      29 Abril 2013

      totalment d’acord. un especial escatologia is comming…

  4. Anònim
    28 Abril 2013

    He plorat de risa i d´emoció per haber creixcut envoltada de la cultura del FOV.
    Crec que tots els qui som “de poble” ens hem vist retratats i apliquem sovint la FOV a la nostra vida.
    La FOV amb “trellat”, es clar jeje..

    Moltes felicitats i ahí va una..”TOTA PEDRA FA PARET”

    • Anònim
      22 Octubre 2013

      menys la que em pegà a mi, que va fer forat

      • ultramarinosalemany
        11 Desembre 2013

        hahaha, gràcies!

  5. Pep
    28 Abril 2013

    Crec que hauriem d’aprofundir una mica més en el FOV i si cal traure un llibre, per a que l’entenga’m tots, perquè me quedat en ganes de saber més sobre els nostres refranys. Així que Eugeni ja saps, qui no corre vola!

    • ultramarinosalemany
      29 Abril 2013

      ara m’hauré de buscar un negre, com Ana Rosa, i que m’escriga el llibre!

    • Anònim
      22 Octubre 2013

      I animal que vola a la cassola

      • ultramarinosalemany
        11 Desembre 2013

        uff, quanta faena!

  6. farrokh
    29 Abril 2013

    Fugir de l’olor per a clavar-se en la merda

    • ultramarinosalemany
      29 Abril 2013

      me l’apunte. haha. caldrà que vaja preparant un especial escato

      • Paco Garcia aka Xan das Bolas
        30 Abril 2013

        Vinga pues, açi et deixe un que gastem’ a Tavernes de la Valldigna. ” tira pallus que m’estaque” o el que gaste jo com a tribut al meu anyorat Pepe Rubianes…” cagat lloru”

  7. inés
    9 Mai 2013

    Cristofol Martí Adell té un llibre de refranys boníssim!! t’ho dic per si vols mirar…

    En casa riem en “eixa és tan puta que si li pegues una patada en la figa se queda la sabata dins” Vale, erem cruels, però així era…

    I la meua abuela sempre em deixa “aixó es com pixar pero cap a dins” i encara no sé ben bé a que es referia.

    I una que m’encanta es “les coses d’abans no són com les d’ara” (lògicament)

    Bessets

    • ultramarinosalemany
      9 Mai 2013

      Osti, que bona la de la sabata!!! Euxa no la coneixia!!! Me la quede. Buscaré el llibre!

  8. Pepa
    11 Mai 2013

    Hola!

    aci et deixe uns quants refranys i dites de la nostra cultura que per molts anys continue.

    Li diu el mort al degollat qui t’ha fet este forat
    Hi ha gent que bufa amb caldo gelat
    És tan agarrada que es torca el cul en mig confeti.
    On tirem el rall?
    Mira que hi ha de bollit!
    No està el forn per a coques..
    El Ponent la mou i el Llevant la plou
    No deixes les sendes velles per les novelles
    Caldera vella , bony o forat
    A l’olor del dot ve el ninot!.
    “En la casa en que hay piano, no se habla valenciano”.

    • ultramarinosalemany
      11 Mai 2013

      Molt bons! Alguns els coneixia. Mira, l’últim dec ser l’excepció que confirma la regla, perquè a ma casa sempre ha hagut piano. És més, pianos, en plural!

  9. Santaio
    15 Mai 2013

    Més FOV: ‘Com que no puc amb tu, en la teua porta em cague’. Aportació de la meua sogra, alcoiana fins la medul.la 🙂

    • ultramarinosalemany
      15 Mai 2013

      ostic, eixa és molt bona!

  10. Sergi
    26 Setembre 2013

    Això del FOV és més antic que cagar emponat!!!! Edeu Eugeni què bo eres. Et vull més que a un bon cagar!!!! (Ahí et van alguns refranys que es diuen a Quatretonda, i no sé si a altres llocs també).

  11. Anònim
    26 Setembre 2013

    “anar com cagalló per sèquia”
    “menja fort, caga fort i no tingues por a la mort”

  12. Anònim
    26 Setembre 2013

    Desde El Campello vos en dic un valencià i mariner. “el que hi ha en el cove es peix i el que hi ha en la mar peixquera”. Equival al refrany castellà “más vale pájaro en mano que ciento volando.
    I a ma mare li vaig dir “Home refraner, gos i malfaener”, i ella em va contestar ” I el que no diu un refrany, gos tot el any”.

  13. Enric Esteve
    27 Setembre 2013

    En primer lloc enhorabona per l‘article. Et deixe algunes dites. “la que és puta, ho ha de fer“. “el que amb xiquets es gita, pixat s‘alça“. “eixe va per davant de les tronades“. “Salut i força en el canut“. Un altre dia més. aukku

    • ultramarinosalemany
      11 Desembre 2013

      hahaha,. prenc nota. gràcies

  14. Eva Rabassa
    28 Setembre 2013

    Guaita, no sabia que els aforismes orientals eren en castellà. I de l’orient en diuen «levante», allà?

    • ultramarinosalemany
      11 Desembre 2013

      no t’entenc! 🙂

  15. Joanot Soler
    11 Desembre 2013

    Vinga, faré la meua humil aportació marinenca: “Al cavall que menja de gitat, tira-li garbes”, tampoc és budista..jeje… i “T’estime tant i massa que el cap t’esclafe en una massa” que seria l’equivalent al castellà “Quien bien te quiere te hará llorar”…au cacau..

    • ultramarinosalemany
      11 Desembre 2013

      hahahah, no. tampoc és budista. gràcies!

  16. Germà
    11 Desembre 2013

    Eixe hauria anat molt bé contra la crisi “El que guarda quan té, menja quan vol.” Nosaltres també teniem piano i sempre hem parlat en valencià, encara que s’enten ben bé el significat. Quan era menut sempre passavem per casa de Joan Fuster per Sueca.

  17. xavier
    2 febrer 2014

    aportacions a la FOV en la vessant metereològica:

    “núvol i plovent, aigua segura”

  18. Juan Fenollar
    14 febrer 2014

    “Això és com tot…” o el seu equivalent: “Lo que més et convinga”. (No, si te pareix faig el que més em putege…)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 25 Abril 2013 by in Filosofia, Humor, Vocabulari en valencià and tagged , , , .

Si t’ha agradat, comparteix-ho!

Facebook Twitter More...

Estadístiques del blog

  • 603.244 visites

Twitter Updates

Amb el suport de:

UiDOS Serveis lingüístics

Contacte

%d bloggers like this: