Ultramarinos Alemany

@EugeniAlemany

Xico, saps qui s’ha mort?

pictolinLa relació dels valencians amb la mort és peculiar. Crec que l’assumpció de la idea de mort dels valencians –sobretot, de les dones valencianes– va més enllà de Tots Sants o del Dia dels Difunts i té, fins i tot, un punt de naturalisme. Recorde una volta de menut –jo tindria huit o nou anys– que li vaig preguntar a la meua iaia materna, que estava molt major:

–Iaia, per què cada volta té més gepa i va encorbada?
–Ai, xiquet, és que a mida que anem fent-nos majors, la terra mos llama.

Sí. “La terra mos llama.” Moltes voltes he pensat en eixa frase. Crec que no es tracta tant d’assumir d’una manera natural, sense les estridències pròpies de les religions, el fet de morir-se, sinó que en el fons, a les iaies valencianes, la idea de palmar-la les té fascinades. Però, a espai, que jo crec que és perquè, manifesseres com són moltes dones, el fet de perdre el control sobre la seua pròpia mort les té aterrides. Perquè “Amb quin vestit m’enterraran? S’enrecordaran les meues filles de posar-me l’adreç bo? Estaré guapa per a que em veja tot el poble? Jo vull una cosa senzilla, per als de casa… Ja em trobareu a faltar el dia que jo no estiga…”. En el fons, a les dones valencianes, pensar en la mort les distrau, si no és que els agrada per a delectar-se.
Ma mare, per exemple, fa una cosa que no pot evitar i que és molt típica en les iaies valencianes: dur com una mena de recompte mental de defuncions locals, del qual m’ha d’informar constantment. Per exemple, l’altre dia estava jo a casa dinant i em fa:

–Xico, saps qui s’ha mort?

Però, per què eixa obsessió de contar-te qui s’ha mort?! Però, espereu, que la cosa no s’acaba ahí. Perquè fins que no sàpies qui s’ha mort no pararan. El més curiós del cas és la manera que tenen de donar-te les explicacions.

–Xico, saps qui s’ha mort? Tu t’enrecordes d’un home que vivia a l’altra part de la carretera, que anava sempre amb un amotet, que estava un poc coixet i que la dona venia tomaques a la porta de casa?
–…?
Pos el gendre!!!

Hòstiaaaaaaaa!!! És que les iaies valencianes tenen un organigrama dins del cap… que has de fer un màster per a processar tota la informació!!! Imagina’t que per a dir-te qui s’ha mort les dades que t’ha hagut de donar. Que, total, a tu et té igual qui era, perquè al final li acabes dient:

–Mare, jo eixe xic no sé qui és. No el coneixia!

Jo, la pròxima volta que ma mare em diga “xicosapsquis’hamort”, li pense dir:

–No. No sé qui s’ha mort. És algú d’esta habitació? No? Doncs em té igual.

Jo no sé què els passa a les ueles valencianes que tenen eixa obsessió amb la mort, que disfruten tant amb el tema. Són… com les filles de Zapatero: com si foren gòtiques.
Jo és que he tingut molta relació amb la mort. Ie, és molt fort, però jo de nano, m’enrecorde que ma iaia, en faltar mon iaio, sempre se m’emportava als enterraments de les amigues. I, clar, aquella era una època en què als pobles encara no hi havien tanatoris. I el mort, es tenia a casa… enmig del comedor. Uns menjadors que, abans, si vos enrecordeu, només s’obrien dos voltes l’any: una quan hi havia un mort a la família… i l’altra, per al dinar de Nadal! Clar, l’olor que feia allí dins era una barreja entre putxero, carn de pilota, Sintrón i Ventolín que…

Arggggg, hòstia, ara mateix no sé si tinc gana o oix!

Clar, el Ventolín t’obria els pulmons i l’olor de pilota se’t clavava dins l’ànima. El Ventolín, ja sabeu que és com l’speed de les ueles. Com els agrada, mare!
O siga, que jo anava a aquella casa a acompanyar ma iaia, com qui va a vore el vestit d’un xiquet que fa la primera comunió. Però, en comptes de trobar-te la típica taula amb regals per al comunionero, et trobaves allí una uela morta. Una uela morta, no ho oblideu, envoltada per una barreja entre Ventolín i carn de pilota…
A mi, la veritat, no em feia por. Pot ser que les tres o quatre primeres voltes sí, però quan ja dus trenta o quaranta ueles enterrades… Ma iaia és que va morir molt major i va enterrar totes les amigues. Bé, les vam enterrar ella i jo, perquè jo sempre l’acompanyava… I allí estava jo amb ma iaia i amb una muntonada de iaies plorant. Però ja sabeu que les dones valencianes tenen una capacitat increïble per a canviar d’estat d’ànim en fraccions de segons. Poden passar d’estar sanglotant-li a la morta a dir-se coses entre elles, com ara:

Dios te salve María, llena eres de gracia, el Señor es contigo. Bendita tú eres entr... Ai, ai, ai… (Pausa.) Xica, Sunsión, saps qui s’ha separat?

Així que quan em veien a mi, les dones majors feien el mateix. Deixaven de plorar a l’instant i més fresques que una rosada li deien a ma iaia:

–Ai, xica… este és el teu major o el menut? Ai, que graaaaaaaaaaaan que s’ha feeeeeeeeeeeet! Vols un Pictolín, bonico?

Una altra mania de les ueles: els pictolins. Es veu que quan tenen mono de Ventolín i no el tenen a mà, es fan un Pictolín. Són per a elles com la metadona, els lleven un poquet l’ansietat d’inhalar. I, a més, els encanta oferir pictolins als xiquets. Però, com li ha d’agradar un Pictolin a un xiquet? Si això per a ells és molt fort! Això per a un xiquet és com fer-se un tequila!
Però el moment àlgid d’eixes visites amb ma iaia recorde que era quan t’acostaves a la caixa a vore la morta i ma iaia amollava un:

–Mira-la… Com si estiguera dormint. Que bé l’han pintà

Eixa era la màxima preocupació. Que que bé l’han pintà, deia. I tu miraves la morta i li havien pintat uns colors de cara que pareixia Heidi en el columpio. Que jo deia, esta uela, amb la cara tota acalorà, no pareix que estiga morta. Esta uela pareix que vinga de córrer!
Així és, amics, la mort per a les dones valencianes és un acte de coqueteria més. I en això, no hem avançat gens. Supose que és perquè ací tenim el costum d’enterrar-nos en caixes i a la vista de tots. Jo, com tinc clar que vull que m’incineren, em faré cremar amb la cara sense llavar, amb pijama i amb el batí més rosegat que tinc. Està vell, però és el més còmode i ja li tinc el cos fet. Al cap i a la fi, no es tracta d’estar còmode la resta de l’eternitat?

68 comments on “Xico, saps qui s’ha mort?

  1. Anònim
    9 Mai 2013

    Molt bo, si sinyor!!

    • ultramarinosalemany
      9 Mai 2013

      Gràcies!

  2. Anònim
    9 Mai 2013

    Bonssim!!!!

    • ultramarinosalemany
      9 Mai 2013

      gràcies!

  3. Enrique Boix
    9 Mai 2013

    Cada vegada et superes. De lo milloret que he llegit sobre la mort en terres valencianes. Real como la vida misma, oiga!

    • ultramarinosalemany
      9 Mai 2013

      gràcies!

  4. inés
    9 Mai 2013

    Justament acabe de penjar el telèfon, parlava en ma mare, que venia de dos enterros i m’ha contat de tot per a què sabera qui eren…

    Molt bó!!!

  5. Anònim
    9 Mai 2013

    M’he rist molt, es molt bo i molt veridic. Ma tia-uela també intenta explicar-me les noves morts i em canse de dir-li que jo a tota ixa gent no la conec, i ella torna que si, que si.

    • ultramarinosalemany
      9 Mai 2013

      Hahaha

  6. Anònim
    9 Mai 2013

    El moment Heidi m’ha matat hahaha

  7. Joan Martinis
    10 Mai 2013

    Què gran Eugeni, encara no he parat de riure’m jajajaja

    • ultramarinosalemany
      10 Mai 2013

      Gràcies!

  8. sotano29
    10 Mai 2013

    Molt gran Eugeni¡¡ , moltes rialles i molts records d’infància compartits ¡

    • ultramarinosalemany
      10 Mai 2013

      M’alegre que reconegues coses.

  9. lety
    10 Mai 2013

    Que gran la gent autentica i de poble.. molt bo jeje

    • ultramarinosalemany
      10 Mai 2013

      😉

  10. catarrojí
    10 Mai 2013

    Lo millor és quan et pregunta -Saps qui ha faltat? Te fa tota l’explicació, li dius que no..i ella insistix.-Xé siiiii

    • ultramarinosalemany
      10 Mai 2013

      Són així: insistents.

  11. Anònim
    10 Mai 2013

    Bonissssssim. Sols sobren les filles de Zapatero.

    • ultramarinosalemany
      10 Mai 2013

      Hahaha, deixa-les, pobretes

  12. Anònim
    10 Mai 2013

    AAy mare que bò!!! i que asò també forme part dels records de meua infància…

    • ultramarinosalemany
      10 Mai 2013

      😉

  13. Anònim
    10 Mai 2013

    em pixe de la risaa!!! encara quan vaig a “ca’ ma welo”, més conegut com el “tautero” (de taüt, ja pots imaginar perque…) i em repasa la crònica necrològica setmanal…..
    – Xé welo, esta setmana quants han caigut??
    – mala setmana xiquet…. “lo menos” 10!! i l’últim un “xiquillo” de 65 anys… tu el coneixeras segur… que treballava (…)
    El figura te 92 anys, jo 27…. evidentment no el conec!!!!
    Molt bona Eugeni!!

  14. ultramarinosalemany
    10 Mai 2013

    i colló, 92 anys, quin fenomeno

  15. amalieta77
    10 Mai 2013

    Quasi plore de riure. En el meu poble, si sents tocar a morts, vas al forn a comprar i el pa, i ja saps qui s’ha mort. Hi ha pobles que penjen una esquela amb la foto del difunt, als bars i començos del poble. A mi em pareix més guapet, preguntar en el forn.

    • ultramarinosalemany
      10 Mai 2013

      Al meu poble penjem esquela!!!

  16. Anònim
    10 Mai 2013

    Estic pixant-me de riure a la biblioteca. Molt fan.

    • ultramarinosalemany
      10 Mai 2013

      Tschhhhhh! Que et tiraran!

  17. Marieta
    10 Mai 2013

    Qué gran! Tinc una iaia valenciana que fa igual (escena del Pictolín inclosa). Però l’altra iaia, que és murciana, també te eixa fascinació per la mort. Serà una “malaltia” universal o les iaies valencianes l’han sembtat per tor arreu?

    • ultramarinosalemany
      10 Mai 2013

      De veres? Múrcia, que bella eres!

  18. Esther
    10 Mai 2013

    Boníssim! tots els avis ho fan això d’explicar-te qui és el mort o aquell o el de més enllà amb uns “si dona,sí, aquell de la plaça que no sé què” I això dels canvis d’humor enmig d’una vetlla és brutaaaal, smpre m’ha fascinat! Felicitats, m’ha fet molta gràcia el post!!

    • ultramarinosalemany
      11 Mai 2013

      Hahaha! Ai, els vetlatoris…

  19. Gustau
    11 Mai 2013

    Al mue poble pasa un cotxe en altaveus fent el bando ” Fulanito de tal, fill de tal, pare de tal que vivia al carrer tal,numero tal a tal hora en lesglesia tal” estas en casa
    i lleves veu a la tele apages la radio per vore qui es, al carrer se paren les converses es tot un ritual i som trenta i pico mil pero no deixem de ser un poble

    • ultramarinosalemany
      11 Mai 2013

      Amb un cotxe??? De quin poble eres?

      • Ivaxavi
        21 Juny 2013

        Al meu també. S’han modernitzat ara.
        Abans anava una dona (l’avisadora) tocant el timbre i avisant per totes les cases.

  20. Gustau
    11 Mai 2013

    De La Vall D’uixo

  21. Sònia Alegre
    13 Mai 2013

    Molt bó! Sols un apunt t’ha faltat eixa afició/mania/obsesió per fer-se fotos per a la làpida que els entra! jajajajajja

    • ultramarinosalemany
      13 Mai 2013

      Hahahha

  22. Roc
    13 Mai 2013

    Ma mare que és ja uela, lo més fort que em diu si li pregunte qui s’ha mort és:
    _ Ningú! Un castellà

  23. visantica
    15 Mai 2013

    i quan ja han acabat amb els qui s’han mort, comencen amb els que estàn arruïnats, que son tot el poble major de 10 anys excepte els qui s’han mort

  24. Vicentico
    27 Mai 2013

    Igualet igualet que al meu poble!!! xeeee, ets un artistee!!

  25. Anònim
    20 Juny 2013

    hahaha!! m’has retratat!!

  26. Héctor A.
    24 Juny 2013

    Deumosguardeeee¡¡¡ Xe tu quanta raó…

  27. Jairomolcar
    29 Juny 2013

    Però de veritat es així! Cosa normal ja que tenen les orelles posades a les campanes, i una vegada ja saben si es home o dona comencen a indagar per saber qui es i després fer ban.
    Una vegada fan el ban i venen a explicar-ho als joves, et fan eixes explicacions infinites que no tenen ni cap ni peus, però elles si que saben qui es…
    I de repent quan ma mare solta… a però eixa dona encara vivia?
    Ací hi ha vegades que maten abans d’hora!

    • ultramarinosalemany
      11 Juliol 2013

      sí, això de si encara vivia és molt típic que també ho diguen! hahaha

  28. Lau Edo (@Lauedo)
    29 Juny 2013

    Ma mare te la mania de explicar-me qui es algú de la mateixa manera, i el rebot que agafa quan després de mitja hora li dic que no se qui es, que si dona tu no t’enrecordes que de menudeta vivia ahi una dona q era aixina, doncs no, doncs la neboda de la germana, al final li dic mamà no ho intentes que ja saps que no conec a ningú. Però ho continua intentant, no he heretat eixe don, que faré quan siga gran!

    I el està igualeta, que tu mires la caixa i fas igualeta quan? un dia de resaca?

    • ultramarinosalemany
      11 Juliol 2013

      totes les mares són iguals! vorem les me´s jovens que feu el dia de demà?!

  29. vicent soler
    1 Juliol 2013

    Genial. Imagina’t cóm ho vivíem els que érem escolanets. La rastrera de soterrars que teníem al llom…El millor és que, a mitja vesprada, venia el senyor rector a escola i li demanava al mestre que ens deixara eixir. Notàvem cóm ens foradaven amb la mirada els nostres amics no escolanets…

  30. LaMirandolina
    24 Setembre 2013

    He rigut molt! Sobretot perquè hi he reconegut la meva àvia (que no era valenciana, però en el tema morts i enterros totes es deuen assemblar). I m’ha fet pensar que ara tinc un veí que fa uns quants anys que viu a Bolívia i ens truca a casa bàsicament per preguntar: “Qui s’ha mort aquesta setmana al poble?”. Ja ho veus, fins i tot a milers de quilòmetres, la mort aliena preocupa, i molt! 🙂

  31. Ravel
    26 Setembre 2013

    M’agradat moltíssim!!!.
    Per cert, tinc que afegir que en un poble de la Plana Baixa els morts s’anuncien amb un cotxe que porta engantxat al sostre dos megafons be grans. En l’anunci sempre es diu el nom de la persona, el “malnom”, els noms dels fills i per si no queda clar es diu encara on vivia…
    Per a mi era una cosa normal, però per al nostre director de la banda que es de Paiporta no era tan normal. Es va quedar de pedra la primera vegada que va sentir l’anunci d’un mort amb el cotxe.
    PD: amb el mateix cotxe pots anunciar les rebaixes de la tenda de roba o coses per l’estil, aixi que no es un cotxe reservat per a l’anunci dels morts.

  32. Borja Pons
    26 Setembre 2013

    De tota la vida, quan ma mare pregunta en casa “-Saps qui s’ha mort??”, mon pare respon “Un que estava viu!”. Deu ser per allò de la FOV que comentaves, la Filosofia de la Obvietat Valenciana.

  33. Anònim
    27 Setembre 2013

    jajaja, igualet igualet que al meu poble. els pictolins m’han encantat.

  34. Pau
    30 Setembre 2013

    Xè, boníssim. Tinc experiències molt molt similars de quan era xicotet, al meu poble, Betxí (plana baixa). No es fins que te fas gran i (sobre tot) que eixes de la terra i t’en vas fora que te n’adones de l’especial que es la nostra cultura i es quan de veres comences a estimar-la sense prejudicis.
    Gràcies pel bloc. Continua escrivint per favor!

    • ultramarinosalemany
      11 Desembre 2013

      betxí és molt paregut, clar. vaig estar actuant fa no molt i vaig conectar amb el públic de seguida. tenim adn compartit!

  35. Retroenllaç: Un conte de Halloween | Ultramarinos Alemany

  36. Retroenllaç: Un conte per Halloween | Ultramarinos Alemany

  37. Amparo
    13 Novembre 2013

    Al meu poble es fa “bando”: “Ha fallecido fulano, el entierro será a tal hora desde la iglesia”… en els “bandos” normals (de la loteria de les ames de casa o del concert de la banda de música) es fica música, pero en els “bandos” dels morts es diu directament (cal remarcar que es fan a les 8 del matí per a que tot el poble s´en vaja informat a treballar o a escola)

    • ultramarinosalemany
      11 Desembre 2013

      el món bandos/pobles valencians dona per a un llibre!

  38. Anònim
    4 febrer 2014

    I les dones eixen a la portella a escoltar el bàndol i si passes a prop et diuen… Qui s’ha mort? On ha dit? Qui ha dit que és? una sèrie de preguntes en 10 segons que et deixen descolocat. Jejeje

  39. Anònim
    5 febrer 2014

    Estic plorant!!! Que bò!

  40. Anònim
    19 Març 2015

    Cuan va morir la meua iaia estaben tots al mig del menjador de la seua casa. I el cotxe del ajuntament fent el bando en els altaveus a tots potencia: se ha mort fulanita, viuda de nosequi, i del mal nom la bessona. Despres, totes les dades de la misa i soterrar… I en acabant, va i diuen: a lss 12 hi haura venta de melons a la plaça…. Casi se ofeguem de risa en els plors que portaben, no podiem parar!!!

    • ultramarinosalemany
      22 Març 2015

      Aiiiii… Quina historieta més bonica. M’ha emocionat i tot. És molt tendre que, en mig de la plorera, vos agarrara eixa risa. Em guarde l’anècdota i, si algun dia me la veus escrita o en el guió d’una peli -ojalá- que sàpigues que es teua i un homenatge carinyós a ta iaia. Un beset molt molt gran!

  41. Oscar Garcia Rochera
    14 Abril 2015

    Hahaha m’has fet riure molt! La setmana passada vaig tornar a casa de vacances despres de 6 mesos fora..i a que no saps quina va ser la primera frase que em van dir??.. Xico, saps qui s’ha mort? Hahaha..logicament no el coneixia xD

  42. Emili
    14 Abril 2015

    A ma uela, Que’n pas descanse! Li agradava recordar-me un veí que va faltar el mateix dia que vaig nàixer jo. No mola.

  43. Anònim
    15 Abril 2015

    Molt bo!!!!

  44. Vicent
    6 Mai 2015

    Ja ja ja ja, xe que boooooooo!!!! M’encanta, ha estat genial i m’ha fet riure molt. Ole tu. Ets un crac.

  45. Esther
    24 Setembre 2015

    Hahaha! Quan ma mare es cabreja em diu “Ves a espai que t’eixiré”

  46. Susana Rodríguez Miguélez
    2 Novembre 2016

    Això d’incinerar-se amb el pijama vell i el batí fet uns sorros t’ho hauries de pensar millor… mira que si t’apareixes als vius com a fantasma, la roba que portes serà la teua imatge espectral definitiva! I no voldràs eixir fet un sense-sostre… Imagina: qué diuria la teua iaia????

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 9 Mai 2013 by in Humor, Mort, Vocabulari en valencià and tagged , , .

Si t’ha agradat, comparteix-ho!

Facebook Twitter More...

Estadístiques del blog

  • 612.717 visites

Twitter Updates

Amb el suport de:

UiDOS Serveis lingüístics

Contacte

%d bloggers like this: