Ultramarinos Alemany

@EugeniAlemany

Rituals valencians (primera part) #mos_parat

Per què no una dona valenciana que cure l'enfit en la pròxima temporada d'"Hospital Central"?

Per què no una dona valenciana que cure l’enfit en la pròxima temporada de “Hospital Central”?

Una volta algú em va dir que el País Valencià era una terra amb molta tradició de bruixeria. Que, juntament amb Galícia, sobretot una part d’Alacant, havien sigut sempre molt actives paranormalment parlant. Això és del tot cert. Jo, basant-me en la meua experiència d’anys treballant en televisió, puc afirmar-ho. Igual que qualsevol redactor de programa de testimonis de cadena nacional també. Vora el 50% dels curanderos, sanadors, mèdiums o gent que diu que se li ha aparegut la Mare de Déu o la iaia Tonica morta amb els peuets surant són valencians. És més, la quantitat de canals de tarot que es poden sintonitzar a les nostres terres, m’atreviria a dir que triplica, amb ganes, els que es sintonitzen a tot Madrid. I, si pareu bé l’orella, la majoria dels qui telefonen a programes de tarot a escala nacional tenen uns accents de la Ribera, la Safor o la Marina que fan feredat.

SANDRO REI: Bendiciones, ¿qué te preocupa, amiga?
DONA: Sandro, llo querío preguntarte por la salut y la faena. Es que mi marido trabaja en Gandio… en la obro… y se ha hecho mal en el llomo de los sacos de Porlam.

Reconeguem-ho. A una part de valencians i valencianes, el tarot, els fantasmes i tot això extrasensorial els apassiona. I, a molts altres, encara que no creiem en eixes coses, ens les acaben estacant. Jo no he tingut mai cap experiència extrasensorial que no anara acompanyada d’alcohol, digueu-me clàssic. Però sí que recorde que de menut, quan queia malalt de la panxa, tenia el mos parat o estava enfitat, ma mare cridava a casa una veïna que sabia “passar la llista”, que és un mètode molt conegut a la Ribera. I a la Safor o la Vall d’Albaida, on se’n diu “curar l’enfit” o “medir”, o a la Marina on en diuen “trencar l’enfit”. Siga com siga, la cosa consisteix en una dona –generalment sempre són dones– que recita una oració secreta mentre va fent-te unes marques a la panxa amb una veta o cinta.
La cinta té la llargària que va de la mà al colze. Diguem que cada cinta té la mida de la persona que la passa. El cas és que el sanador fa tres passades amb la cinta des de la boca de l’estomac del pacient i després arreplega la cinta. El fet extraordinari és que, tot i que la cinta té sempre la mateixa mida, amb cada passada varia. I eixe és el miracle que fa que et vaja baixant el mos. Desconec si també es pot passar la llista a la hipoteca perquè la quota baixe; no m’ho pregunteu.

Sí que m’han confirmat per Twitter que el postoperatori de després de passar-te la llista varia. Perquè segons llocs, fan. A Castelló de la Ribera, m’informa @Gsus1899 que recomanen prendre un got de llima amb mel. A Cocentaina, @charlybort diu que el tractament inclou controlar “la pols a la monyiqueta” i arrear-se un got de conyac… calent. Mentre que, a Vallada, que són més senyorets, m’ha dit @MarcMollaPeris que Carmen la Cambra recomana pa torrat i sidra. Carmen la Cambra veiem que usa mètodes més heterodoxos, però igualment efectius. Segur que també lleva el sol del cap, com diu @jordiginr que també fan a la Marina Alta.
Així que, si funcionen estes tècniques, ja que hi ha tanta retallada en Sanitat, no vos estranye gens que la Seguretat Social acabe incloent passar la llista com una especialitat dins d’Estomatologia. No ho veig gens destarifat, si han tornat els crucifixos a les escoles, com seguisquen retallant en Sanitat, els metges acabaran receptant “merda de gat, que ja està curat”.

De tota manera, a mi, de menut, el que més m’atreia de quan em passaven la llista era desxifrar el misteriós prec que en forma de xiuxiueig eixia dels llavis d’aquella veïna. Però l’oració era secreta i, de fet, només es pot transmetre la nit que va de Dijous a Divendres Sant. Això és perquè si es conta fora d’eixa nit, el sanador perd els poders. Diguem que, com totes les franquícies, té unes normes molt estrictes. Tanmateix, jo, que sóc un home de recursos, tinc un amic d’Algemesí que me l’ha contada. El xic vol mantindre’s en l’anonimat, perquè encara que sap que ho divulgaré en el meu blog i no li ho diré a ningú personalment, m’ha assegurat que desconeix si el Nostre Senyor fa servir les xarxes socials. I per això pateix per si algú em fa un RT al blog, li arriba a Déu i, nyas!, ja l’hem cagada. Jo li dic que no patisca, perquè tradicional com és, jo el Nostre Senyor el veig més de tocar de fijo a fijo que no d’enviar whatsapps…

Anem amb la frase. Això sí, no vos espereu gran cosa. Açò ha sigut un dels despagos més grans de la meua vida. U sempre té tendència a pensar que una oració secreta per a sanar invoca els déus i tots els misteris. O que deu tindre certa entonació màgica, que deu sonar mística i indesxifrable… Amics i amigues, vos he dit que açò ha sigut un dels despagos més grans de la meua vida, i així és, perquè la famosa oració secreta amb la qual tradicionalment es passa la llista, es trenca l’enfit o es medix, més que una oració secreta, pareix l’estribillo de la canción del verano. Ací la teniu:

“Con las manos de Jesús y de María, después de las dos, la mía.”

Nyas, coca! Ja està. Sí, ja està. “Con las manos de Jesús y de María, después de las dos, la mía.” No n’hi ha més. Què més voleu? Tota la vida venint a ma casa a passar-me la llista, jo pensant-me que pronunciaven una cosa solemne i pareix la lletra d’una cançó de Georgie Dan! La coreografia ja està feta, perquè com vos deia, la frase es parteix en tres arreplegades de cinta que és el que va fent que baixe el mos.
És una frase curteta. Jo no m’atreviria a dir que ni és una oració. De fet, pareix més una rimeta infantil del tipus “el mundo está al revés, quien lo dice lo es” o “los que se pelean, se desean”. Però, escolta, si et fa rotar…

Segur que hi ha més rituals amagats als pobles. Jo crec que encara que no ho parega, estes coses les hem d’airejar, perquè si no les arrepleguem, es perden. I, precisament ara, no estem per a tirar.
Així que… i vosaltres? Coneixeu curanderos al vostre poble? Quins ritus vos feien les vostres iaies?
En la pròxima entrada continuaré parlant de les meues experiències amb el més enllà. En Rituals valencians (segona part) parlaré d’una experiència que vaig tindre amb una amiga gelosa, un vident de Carcaixent i… una botella de Terry.

ACTUALITZACIÓ:
Molts m’esteu contant que eixa no és la frase de l’oració secreta! Tal volta a cada poble és diferent i, com és secreta, collons, vos penseu que no és. Vos anime a que ens conteu a tots quina és la versió que vosaltres coneixeu. Això és patrimoni de tots! O almenys ens confirmeu si en sabeu alguna en valencià, ja que tot sembla indicar que estes oracions són totes en castellà! Gràcies!

71 comments on “Rituals valencians (primera part) #mos_parat

  1. Cari, a mi fa uns quants anys una dona del meu poble me la va dir, la nit del dijous sant. I me la vaig apuntar en algun lloc, però estic segura de que no era eixa. Deia alguna cosa de l’oli.
    Mira que si a cada poble se les inventen…
    Ah, i la tia Carmen la del guarda, que és la trenca l’enfit que ho fa al meu poble, diu que al post-enfit t’has de fer mel amb llima o una miqueta de “sal de frutas”.

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      espere la teua frase amb ansietat… és en valencià??????

  2. Guillem
    21 Mai 2013

    Jo soc de la Ribera, un dia que estava malalt i fluix, em desmallí al carrer, enfront de ma casa i quan recobrí el coneixement va apareixer una “uela” alçant-me el cap i fent-me bessar, estampetes de la verge dels desamparats i clauers en creus ( no sé com podia caminar la dona en tanta ferralla en la butxaca) i em dia qe així em trobaria millor…

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      gràcies per compartir-ho! hahahaha, xiquets amb el got al cap, rotllo guillermo tell!

  3. Josep
    21 Mai 2013

    A Crevillent jo crec que cap xiquet ens vam salvar d’anar a vore el curendero o curandera. Ens han “medit” tota la vida, i posar-nos el got d’aigua al cap per a saber si ens havia “entrat el sol al cap”.

    • Elena
      2 Abril 2021

      Estomatologia, dermatologia i més coses, que a Xixona a banda de medir, et lleven les berrugues i el mal d’ull. Una gràcia, xè.

  4. Joan-Carlets
    21 Mai 2013

    Amic de Crevillent. Jo et perjure que tot això ho conec, molt ben conegüet, perquè en la meua contornada del Camp d’Elx, hi ha encara unes quantes curanderes. Ara, també n’hi havia un, devés Perleta, que et tirava les canyes per arreglar-te si tenies mal de renyons o altres coses. I la veïna de la muller, a la Baia, entra en transse i et parla amb veus de morts. Una volta l’escoltí que parlava amb la veu d’un metge sudamericà mort i la dona només que parla, quan no està posseïa, en el valencià del Camp d’Elx. Té la cara de color lila i li digueren, de menüeta, que tenia que curar per estar bona perquè la pobrò dònò tí molts espírits dintre del seu cos. Jo mateix sé pastar els polzes amb oli d’oliva per llevar l’empatxamenta i m’han meït amb la veteta. La cosa de pastar els polzes ho he fet a ma muller bastantes voltes i ella a mi. Vas pastant els polzes del braç, primé has de posar una goteta d’oli d’oliva per a que córrega el polze, i hi ha un nyucs terribles fins que es desfan.i ja no estàs empanxat.. Pel que fa al sol que t’entra al cap això és vitat! Fiques un got ple d’aigua fresca a l’inrevés damunt el cap de presseta, de presseta no caiga una gota! Jo he vist l’aigua bullir dintre el got i tot i eixir fum! I no enganye dengú! Per cert, això ve de molt lluny perquè ma üelo arreglava es ossos i ma mare també. A mi mai m’han posat una escaiola en ma vida ni una bena. Ma mare pegava una estironà i l’os tornava d’on no havia tingut que eixir. Tenia gràcia! Jo crec que podria fer-ho també però mai no m’he atrevit.

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      M’encantaria que em feres arribar totes les frases o oracions que conegues relacionades amb eixes curacions, perque és un patrimoni cultural valencià que no s’ha de perdre! La zona d’ELx és àltament esotèrica! Sempre s’ha dit! Gràcies pel teu comentari!

  5. Anònim
    21 Mai 2013

    L’expresió és “rabo de gat, ja s’ha curat” i fa referència a les infusions de rabo de gat, que tenen propietats salutíferes. Res a veure amb l’esoterisme ni amb la merda de gat, per favor.

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      Hola! Al meu poble, a Sueca, quan els xiquets es fan mal, igual que es diu “cura sana, culito de rana”, se’ls diu “merda de gat ja està curat”. Probablement siga una deformació del que tu dius. Per això, en qualsevol cas no ho deia d’una manera pejorativa ni esotèrica. No et quedes en la superfície. Era una ironïa sobre les retallades en sanitat!

  6. Jaume
    21 Mai 2013

    El teu escrit m’ha recordat a açò que isqué a l’APM: http://pasquilolxd.com/2013/02/apm-masaje-con-eructos/

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      Hahaha, crec que fa anys hi havia altra dona que feia el mateix! hahahahahahahhaha

  7. marissa
    21 Mai 2013

    La meua oracio no te res a veure, i recomanem dos paperets de llimonada, un blau i un blanc, beguts per separat, han de bullir dins la panxa

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      com és la teua? és en valencià?

      • Anònim
        22 Mai 2013

        si, la meua es en valencià, i tambe la de traure el sol del cap

      • ultramarinosalemany
        23 Mai 2013

        Si me la pogueres passar per publicar-la, 4 milions de valencians t’ho agraïriem! Això és patrimoni cultural!

      • Marissa
        23 Mai 2013

        La meua es en valencià, pero no la puc dir per no “perdre la gràcia”, sempre he sentit curiositat per saber que dirien les altres persones, estic segura que no hi ha cap oracio igual.

      • ultramarinosalemany
        23 Mai 2013

        Això pense jo. Que no hi ha dos iguals!

  8. Marieta Stolen
    21 Mai 2013

    A mi mai m’han passat la llista… sóc més d’Almax. Però sí, com a xica jove de la Ribera i a més valenciana, he de dir que vaig tindre una época basada en l’esoterisme.. i hi han tantes coses que contar…
    Una de tantes les meues amigues i jo pensavem que ens havien tirat un mal d’ull. I la tia de la meua amiga ens va dir que amb un got d’aigua i oli podriem saber si teniem o no mal d’ull deixant-lo baix del llit… Encara guarde le paper amb els pasos a seguir… jajajaja

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      hahaha, me’ls podries contar?

      • Anònim
        21 Mai 2013

        Ai clar! Demà quan arribe al poble te la passe… Hui per motiu de treball estic a Almería… Que si algun dia vullgueres escriure dels de per ací… Ja et dic jo que des de fa 8 anys que xafe estes terres entre agricultors, també tenen cada tòpic…

      • ultramarinosalemany
        21 Mai 2013

        bravo!

  9. marissa
    21 Mai 2013

    Jo tenia una veïna que tots els dilluns em demanava llevar el sol del cap al seu fill, el pobret no podia ni anar a treballar del “maldecap” que tenia. Pobra mare

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      tu tamnbé passes la llista?

      • Anònim
        22 Mai 2013

        si, tambre trenque l’enfit, je je i la meua oracio es en valencià

      • Marissa
        23 Mai 2013

        No, jo no passe la llista, jo trenque l’enfit, amb un mocador i fregant la panxa

      • ultramarinosalemany
        23 Mai 2013

        També m’agradaria que me les digueres, eixes! Sobretot si són en valencià!

  10. Franky
    21 Mai 2013

    Jejeje, m’encata este Post! Efectivament Doy fé! La meua mare és tota una experta en l’art de “medir” que així és diu al meu poble (Bocairent, La Vall D’Albaida). Efectivament el dijous sant és el dia clau per transmetre eixe art de la curació estomacal, però la oració del meu poble és diferent…Pel que fa a curanderos, En sóc un expert, ma mare, que fa el ritual eixe, però no té cap superpoder especial, no sé perqué, és creu el que li diga una senyora amb un mocador al cap, però desconfia de les medecines que li recepta un senyor amb bata blanca. Així que com un ha estat banstant fotut de salut, he recorregut amb ella tota la geografia Valenciana del sanadors i endevins de saló, he vist des d’exorcismes amb una rama de llimoner a Xabia (como suena), fonts d’aigues miraculoses a Sax, imposadors de mans a Villena, i en fí un llarguissim etcetera…vaja que sí, que em sent-ho molt identificat, gran post !

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      moltes gràcies per les teues aportaciones. estic intrigadissim per l’exhorcisme xabienc amb branca de llimoner! Espere que de salut estigues millor!

  11. vicytoria
    21 Mai 2013

    la frase de medir no és ixa! xDDDD

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      sí, sí, sí.quina saps tu?

  12. Anònim
    21 Mai 2013

    Espectacular post, com sempre.
    I si, segurament tindrà alguna cosa a vore amb l’herba de rabo de gat, però al meu poble sempre s’ha dit “merda de gat, ja està curat…merda de gos ja està caldós”. Serà que som més escatològics

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      ja està caldós? d’on eres? no coneixia eixa versió! molt gran

  13. Pepa Mas Gisbert
    21 Mai 2013

    A tu te la vaig a contar, la frase dic, i perdre el poc poder de curar que em queda i en els temps que córren…..Aixó si, tot ha de ser de debades, cobrant no fa efecte.

    • ultramarinosalemany
      21 Mai 2013

      poca-vergonya…

  14. Franky
    21 Mai 2013

    Estic d’acord amb Pepa, la frase no és pot dir! o ja no té els poders curatius! (serà com l’all-i-oli, que segons el meu pare es “tria”, o és fa roin i no qualla, si hi ha algú que està mirant al que el fa). L’exhorcisme li’l feren a la meua avia, segons un “chaman” l’acompanyaven 5 esperits (sempre he pensat que era moltissima gent per fer-ne companyia) donat a una antiga maledicció que li tiraren a la meua familia, en la nit dels temps, per l’impagament d’una barra de pa!! Sonava tan rocambolesc que quasi m’ho crec, no crec que ningú puga inventar-se eixe destarifo jajaja. De salut na mica millor, tot i que he hagut d’emigrar a Anglaterra, com tants i tants joves de la nostra terra…però eixa és altra història. De nou moltes gràcies pels teus posts i pels teus Twits!

    • ultramarinosalemany
      23 Mai 2013

      Gràcies a vosté! M’he rist molt llegin el que explicaves! Sí que és molta gent per a un exhorcisme! Quasi sembla això una orgia! Una abraçada! (Ara ja sé qui és el que es conectava des de Gran Bretanya!!!)

  15. Olga, La Costera
    21 Mai 2013

    Jo he escoltat que refregant un caragol viu per les verrugues, de la cara en aquest cas, desapareixen.

    • ultramarinosalemany
      23 Mai 2013

      Ostres! Bé, hi ha una crema que anuncien al Teletienda que és de baba de caragol! Jo, en qualsevol cas, m’estime més menjar-me’ls amb herbassana!

  16. Héctor
    22 Mai 2013

    A ma casa (Cullera) que se’t pare el mos és que t’atragantes quan algo se te’n va pel vedat i ni passem llista ni res. Ara també tenim una panacea, gotet de llet calenteta en mel, ho cura tot xe!

    • ultramarinosalemany
      23 Mai 2013

      Si al final el que funciona és el postoperatori… hehehe. Gràcies!

  17. Llúcia
    22 Mai 2013

    Plas-plas-plas! A la Marina Alta també he sentit dir que lleven fics i verrugues amb un ritual d’estos! Ara, ni idea de les oracions, ni dels passos a seguir…

    • ultramarinosalemany
      23 Mai 2013

      No coneixia eixa paraula de fics per a les bufetes de la mà! Moltes gràcies!

  18. Vicent
    22 Mai 2013

    En el meu poble, Albalat de la Ribera, hi ha molta costum de “passar la llista” i de “fregar la panxa” tot te la seua oració, sempre he tingut curiositat, per saber-la, si este proper dijous sant m´enrecorde li dire a m´auela que me les diga!!!

    • ultramarinosalemany
      23 Mai 2013

      Clar, trau-li-les!

  19. Ma mare (que viu a Xàbia però és originaria de Dénia) també manté unes quantes d’aquestes pràctiques, a més de empregar una gran diversitat d’herbes per a cadascuna de les dolències que es puguen avenir, treu el sol del cap, trenca l’enfit i lleva també els figs (les berrugositats aquestes que solen eixir pels dits de les mans), per al que, per cert, utilitza el suc dels espàrrecs -els verds de les esparragueres de tota la vida, no els de pot-.

    En relació a l’oració, la veritat que mai m’ha deixat escoltar-la… en quant m’arrimava un poc per parar l’orella em feia senyes per a que me n’anara i em posava una cara que qualosevol no li feia cas… Sí que és de veres que aquests secrets solen passar-se entre dones, encara que s’ha donat el cas (ho conec de molt prop) de homes que han tingut la sort de rebre aquests coneixements per considerar-se que tenen la suficient sensibilitat

    Pel que fa al que dius de que junt amb Galicia el PV és de les zones amb més tradicions d’aquest estil, t’ho puc corroborar. Visc a Galicia des de fa 3 anys, i a banda de tindre també una forta tradició de l’ús d’herbes medicinals disponibles en qualsevol racó on hi haja vegetació (que ací no en falta, tot siga dit), també tenen moltes mogudes de curandería o com li volgueu dir. Per exemple, quan tens algo semblant al que podriem entendre com “mal d’ull” diuen que “tes o aire” i que tens que anar a vore a alguna vella que sápia “sacar o meighallo”. També quan tens una lesió traumática (relacionada amb els òssos, articulacions, etc…) sempre et recomanen que vages a un “compoñedor” que t’ho arreglarà molt millor que si vas a l’hospital… Segurament hi ha molts més exemples d’aquestes práctiques tradicionals, però encara em queda molt per conèixer…

    De totes totes, sóc dels que defense de que, siguen efectives o no, aquestes práctiques són riqueses culturals que s’han de conservar, doncs són representacions de la satisfacció de necessitats sanitaries de les classes populars quan aquestes no tenien accès a la medicina o quan aquesta encara no s’havia desenvolupat com a tal.

    • ultramarinosalemany
      23 Mai 2013

      Moltíssimes gràcies pel teu comentari. M’ha agradat molt llegir-te! Tens una mare fantàstica! L’has de convèncer de que això que fa ella és patrimoni cultural i que t’ho ha de deixar en herència, perquè sinó es perdrà! T’ho torne a dir, ha sigut un plaer la teua aportació també per això que dius de Galícia. I amb això últim que dius, estic al 2000% d’acord! Un beset a ta mare!

  20. Anna
    23 Mai 2013

    jo de menuda vaig agafar hongos en un peu (si, en la piscina municipal de sueca) després de semanes amb els hongos i després d’haver provat tots els remeis ma mare i jo anarem a una curandera que va fer una bolseta d’herbes, me la va passar pels peus (no recorde si va dir alguna frase) i després li digué a ma mare que havei d’enterrar la bolseta baix d’una olivera un dia a una hora determinada i els hongos se n’anirien al cap d’uns dies, no se el que va passar però els hongos no se n’anaren.. 😦

    • ultramarinosalemany
      24 Mai 2013

      què raro… heheheh

  21. Daniel MELIANA
    25 Mai 2013

    A MELIANA, per llevarse una verruga, durant una setmana i amb la primera saliva del dia, en dejú, has de dir…
    Verruga, verruga.
    Dejú estic,
    Així na te’n vages,
    La veritat te dic!

    I diuen que desapareixen! (?)

  22. Daniel MELIANA
    25 Mai 2013

    Abans, pel que fora, eixien taques en la cara. Els pares agafaven una garrofa, la trencaven per la meitat i la refregaven per les taques de la cara. Deien que se n’anaven.

  23. Mapi
    28 Mai 2013

    En la meua família, en Carcaixent, diuen que cuant tens una berruga has de refregarte la baba de caragol, possar en caragol en una bolseta i portarlo a un lloc per on no tingues que passar; cuant es mor el caragol se suposa que te cau la berruga! Fa poc ho va fer ma tía i va funcionar!

    • ultramarinosalemany
      28 Mai 2013

      impressionant!

  24. Retroenllaç: Page not found | Ultramarinos Alemany

  25. Retroenllaç: Oracions secretes per a curar l’enfit… i el que faça falta. | Ultramarinos Alemany

  26. sotano29
    3 Juny 2013

    Ijo que sempre he cregut que això de masajearte les munyequetes era per a trencar els capil·lars limfàtics del sistema immunològic XD… que parle un metge A mi encara en “medixen” quan vaig al poble i em fa una risa¡¡ sobretot ara que la que medix és de la meua edat…y pense.. ja, que tu a la mi me la peges , i clar m’acusa de no tindre fe O_O… ella que és més atea que Sant Dios¡¡

    • ultramarinosalemany
      13 Juny 2013

      la gent jove que hereta la tradició de “medir” és molt gran

  27. ana
    27 Juny 2013

    yo tambe pase la llista

  28. Paula
    26 Setembre 2013

    Quina llàstima no haver trobat abans aquest blog, m’encanta Eugeni, de veres 🙂
    Segons ma mare, i de forma molt indignada, eixa no és la frase. Clar, com has dit, al ser secreta… com s’ha de saber si tots els pobles valencians ho comparteixen? Aquestes dones…

    De cures estranyes, per a mi la que més, i la que m’han explicat moltes voltes és la de com llevar-te el mussol que ix a l’ull, això que en castellà o diuen “anzuelo”, crec, no ho sé segur si es diu així en castellà, no em fie de mon pare xD
    Bé, segons les “aueles” del carrer sempre diuen que quan tens un mussol a l’ulls és per que has dit una mentida… i clar, quan m’eixia un em passava hores pensant: Quina mentira grossa he dit jo? Si jo sóc bona xiqueta?
    I com curar-lo? Es curava fotent a un altra persona. Ma mare em va contar que si em refregava una pedra per l’ull i la deixaves a terra i qui ensopegava miraculosament TENIA EL MUSSOL! Així que el millor era posar-li-la a un veí que no aguantes al seu portar i que s’ensopegara, i ale, a fotre’l.
    Mon pare, quan estava preguntat a ma mare per a assegurar-me la fet callar amb un “AIXÒ NO ÉS DE VERITAT, Paula, ara et contaré jo com és”. Segons el savi de mon pare per a llevar-te el mussol durant dos nits has de calfar un anell d’or fent fricció amb la tela i quan estiga calentet t’ho poses a l’ull, i així se’n va.

    Doncs això, volia deixar-te la saviesa popular de Vila-real, i tot dir que els meus pares els dos són vila-realencs, però de barris diferents… això vol dir que ja no hi ha diferència entre pobles sinó si un poble és gran també hi han diferències.

    Salutacions i felicitacions per aquest blog 🙂

    • ultramarinosalemany
      11 Desembre 2013

      moltes gràcies. clar, cadascú dir`+a que és la seua!

  29. Agustin Soriano
    30 Setembre 2013

    Que bo este Blog!! Enhorabona!
    Soc d’Orpesa i la tia Carmen (qui no te una tia Carmen) fa un nuc amb una cinta, un tròs de roba a la cintura per curar les indigestions…el que diu, encara no ho he pogut comprendre…jajaja
    Si la veig, li diré que m´ho explique. Lo del got amb aigua per a les insolacions, també ho fa.

    • ultramarinosalemany
      11 Desembre 2013

      per favor, vull saber-ho!

  30. mi3eia
    27 Desembre 2013

    Lo de les verrugues és un misteri per a mi. Al meu germà li’n va eixir una i a l’ambulatori li la cremaren 2 ò 3 vegades i li tornava a aparèixer. Al final ma mare el va portar a una curandera d’eixes (Ramoneta) i li ho va llevar. Anaves i donaves la voluntat. Jo no vaig anar mai però m’imaginava que sentava al meu germà en una mesa camilla amb un tapet almidonat blanc i li resava no sé què. Però ni idea. Un dia d’estos li ho preguntaré a vore de què se’n recorda.

    També tinc un amic que quan anàvem a escola va haver una temporada que no paraven d’eixir-li verrugues per les mans. Era una cosa! La mestra (mare d’una altra amiga) li va dir que li buscaria una caragola del seu jardí (d’eixes llarguetes) per cada verruga que tinguera, l’embolicaria amb una fulla de no sé què i l’amagaria i al cap de no sé quants dies se li n’anirien. Pos tu, et pots creure que se li’n van anar? Jo al·lucinava… i esta dona és normal! Vull dir que no la tenia per una persona esotèrica ni supersticiosa ni res. Que és la mare de la meua amiga! I a més ni són creients ni res a sa casa… però només ella li ho va llevar amb el mètode de les caragoles.

  31. Sinó vols plantar, planta canyes!
    6 febrer 2014

    A Torís (Ribera Alta) per les verrugues la llet de les figues verdes i funciona!

  32. Patri
    17 Abril 2014

    Xe, xe, xe!!! Com diu eixe de Cullera que allí no es fa? Jo l’he vista passar moltes vegades al Brosquil quan de menuts teniem “parà”. Encara recorde la por que em va fer la primera vegada i la cara de ma mare de: “esto no me lo creo pero no voy a decir nada, no de mala suerte” (la dona és castellana).
    Que bo Eugeni, m’ha encantat!

  33. J, Mata
    17 Abril 2014

    Al meu poble, Oliva, conec dones que lleven el mal d’esquena recitant una oració, també secreta, persupost, mentre a la cintura et posen dos canyes, i misteriosament, mentre recita l’oració les canyes van doblant-se fins juntar-se. Personalment no ho he vist mai, i si la persona és ampleta de caderes, molt flexibles tenen que ser les canyetes… També hi han qui lleven les berrugues en oracions. La dona no cobra res per fer-ho, diu que això és un dó diví i que deu fer-ho. Te una cola de gent per a que els lleve les berrugues com si fora una perruqueria, no se si perque és gratis o perque és efectiu. Tot el món parla bé de l’efectivitat d’esta dona. I aixina, un fum de ueles més que es dediquen a curar tot tipus de mals, sí senyors, en Oliva estem salvats…
    Per cert, ací, tot i pertanyer a la Safor, també solem dir trencar l’enfit com en la Marina, més bé diguem “trencar l’amfit”. (Ja veus, tot ho pronunciem en È ací en Olive i resulta que a enfit li diem anfit…curiositats…)

  34. clari
    17 Abril 2014

    Que bo…..jajaja jo tb voldria saber la frase, soc de Carcaixent pero fa molts anys que visc a Granada, anda que no tire de menys totes eixes coses, aixi que si algu me vol contar la frase estaria encantada….besotsss

  35. Joseba
    17 Abril 2014

    Tans sols una rectificació, Eugeni. L’Estomatologia es la especialitat mèdica que tracta les dents. La que tracta els problemes dels budells es diuGastroenterologia. Una abraçada desde Gandia (La Safor, País Valencià).

  36. Anònim
    18 Abril 2014

    hola bona nit soc de sollana y ma mare tanbe llevava les verrugues,les verrugues may e sabut del tot com es feia ,pero els musols al uy ma mare agarrava tres pedretes y les ficave en un montonet y el primer que pasava y chafaba o desfeia sel enportava lo de la veta ,que asi diguem pasar la llista la meua germana machor me va pasar la orasio a mi fa mols añs y he pasat y pase moltes vegades la llista ,la orasio no es com la que tu dius ,pero clar tanpoc puc dirte la que yo se,pero encara que yo la pase ,per a mi encara es un misteri que pasant la llista tres dies seguides cada dia la mateisa llista va medint menos hasta el tercer dia que ya li falta molt per a ser tan llarga com el primer dia ,ma encantat esta pagina aa sem olvidava la llista si es pasa el divendres sant aixi que yo la pasare a alguna de les dos filles que tinc
    deuuuuu

  37. Anònim
    16 Mai 2014

    A Elx tots els medidors i medidores que jo conec diuen que per a ensenyar a medir a algú s’ha de fer el 24 de juny de madrugà i per a llevar el mal d’ull aprens en dijous sant…

  38. putoslokos
    6 Novembre 2014

    cagen tot eugeni mira que eres bo! , em partixc el cul cada volta que et lligc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on 21 Mai 2013 by in Rituals valencians.

Si t’ha agradat, comparteix-ho!

Facebook Twitter More...

Estadístiques del blog

  • 612.717 visites

Twitter Updates

Amb el suport de:

UiDOS Serveis lingüístics

Contacte

%d bloggers like this: