Oracions secretes per a curar l’enfit… i el que faça falta.

Vaig dir que ho faria i ací estic. La setmana passada vaig publicar un article sobre la meua experiència amb el curanderisme i la sanació d’arrels més valencianes: el mos parat. O passar la llista, trencar l’enfit o curar la parà, perquè segons comarques es diu d’una manera. El cas és que l’article i, sobretot, la publicació de l’oració secreta han creat certa polèmica. No tant per si és possible el miracle, o per si hauria d’haver desvelat una oració secreta que només es pot ensenyar de Dijous a Divendres Sant o si no ho hauria d’haver fet, i bla, bla, bla… sinó perquè s’ha creat un debat al voltant de si eixa era o no l’oració secreta!

Així que he arribat a la conclusió que hi ha moltes variants d’eixe prec misteriós per a curar el mos parat. Tal volta, tantes com maneres diferents hi ha d’anomenar-lo: curar o trencar l’enfit, passar la llista, traure la parà… Algun dia, algun filòleg o algun antropòleg hauria d’estudiar si la manera d’anomenar-ho a cada comarca i l’oració secreta coincideixen o s’alternen de manera indiferent.

Ja vaig amb les oracions! Només vull dir-vos que no vos heu limitat a enviar-me les de curar l’enfit solament. Alguns, fins i tot, m’heu enviat remeis per a curar les berrugues o els fics (com diuen a la Marina) amb caragols o, fins i tot, el mal d’ull.

Mavi Ripollès, de Sagunt, m’envia “d’amagatotis”, per a què no s’assabente ningú, una oració secreta per a curar l’enfit:

“La de ma mare era en castellà: «Con la túnica de Cristo y el manto de María dame tus santas manos que yo te daré las mías». Ieeeeeeee, funcionava eh!”

Si vos fixeu, és semblant a la primera versió que vaig donar jo. La que s’assembla a una cançó de Giorgie Dann i també és en castellà.

Vicent Climent també m’envia unes quantes coses. Fins i tot, un article que va publicar ell mateix fa vora trenta anys en què aplegava algunes d’estes oracions. Una, fins i tot, la de curar la compresa d’aire, ja apareix en el Tirant lo Blanch!

Airada si és pel matí,
valga’m Déu i sant Martí,
si és pel migdia,
valga’m Déu i la Verge Maria,
i si és pel vespre,
valga’m Déu i sant Silvestre.
Maligne, on vas?
A trencar-li els ossos a… (nom del malalt)
Puix no iràs pas
perquè et lligaré amb les cordes del gram
i t’enviaré a la muntanya de sant Julivert
a menjar herbes amargues.

Com m’explica Vicent: “la compresa d’aire és una afecció que consisteix en un malestar general produït per una bufada d’aire”. I jo, no sé vosaltres, però, a mi, eixa part on diu “Maligne, on vas?” m’ha fet riure molt. Com dient al dimoni: “Ie, lleva-li garbes i no córregues tant…”, “Maligne, on vas?”. Li ha faltat cantar-li allò de “¿Dónde vas Alfonso XII? ¿Dónde vas triste de ti?”.

En este article de Vicent Climent hi ha una altra oració secreta per a curar l’enfit.

La de curar l’enfit la trobareu en el mateix article. Jo ací vos en deixe una altra sobre curar el mal d’ull també arreplegada per Vicent Climent:

Dos són els qui t’han fet mal,
tres els qui t’han de curar,
pare, fill i esperit sant.
La Mare de Déu és mare del nostre senyor,
la gloriosa santa Isabel, mare del gloriós sant Joan,
aixina com estes paraules són certes i veritat,
en el nom de la Santíssima Trinitat
i de la Verge Maria,
lleveu-li el mal i la malaltia
a… (nom del malalt)

També m’explica Vicent que la seua iaia li va dir eixa mateixa oració al matxo dels Calbos, una família de propietaris de terres al marquesat de Llombai. En els comentaris de Rituals valencians (primera part), sinó recorde malament també hi havia algú que m’explicava que era habitual això d’anar a curar el mal d’ull als cavalls. Jo tinc un Seat Leon. ¿Funciona això amb els cotxes? Estaria bé que quan anara a passar la pròxima ITV apareguera una dona allí i llevara el mal d’ull al motor, que estic fart de canviar la corretja…

I vull acabar amb una altra oració per trencar l’enfit. Esta me l’envia @lucreciadeborja, a qui alguns ja coneixeu perquè tinc el seu blog enllaçat, blog que vos recomane que llegiu! Em diu la Lucrècia de Borja, via Twitter i a estrebadetes, perquè la limitació de 140 caràcters no sé si ajuda molt a trencar l’enfit o se t’embossa encara més:

Lucrècia de Borja ‏@lucreciadeborja @EugeniAlemany “Por el corazón de Jesús y María, pongo sus manos y luego las mías (1/3)

Lucrècia de Borja ‏@lucreciadeborja @EugeniAlemany es verdad que Jesús ha resucitado? Con la ayuda del Espíritu Santo, que cure el empacho de esta persona” (2/3)



Lucrècia de Borja ‏@lucreciadeborja @EugeniAlemany després es posa oli al melic, fent creus i es diu “la Virgen por el mundo andaba y con aceite de candil todo lo curaba” (3/3)



Lucrècia de Borja ‏@lucreciadeborja @EugeniAlemany això “que cure el empacho” no rima…





Com també podeu vore, Lucrècia mateixa posa l’accent en el tema: esta oració no rima. ¿Deu ser important que rime perquè cure? ¿O només feien que rimara per a recordar-la més fàcilment? I, si hi ha tantes oracions diferents i totes curen, ¿vol dir això que l’oració és el que importa més poc? Ja veus, volia donar respostes i ara encara tinc més preguntes… Al remat, l’únic que em queda és donar-vos les gràcies de nou als qui m’heu confiat els vostres secrets i oracions familiars. Ara, sempre que rote vos ho dedicaré!

Advertisement