Coses de pijos
Un pijo o señorito?
L’altre dia estava a l’ambulatori esperant amb el meu fill el torn per al pediatre. Els qui teniu fills sabeu que quan són menuts u va més a consulta que un ionqui a per metadona. Bé, abans de nosaltres hi havia una mare amb el seu fill. Tots dos xiquets eren de la mateixa edat, dalt o baix, tres anys. I, ja veus, tan menuts, tan al començament de la vida i ja tan diferents… A qualsevol de vosaltres vos haguera sigut fàcil notar la diferència. Era impossible no intuir, en mirar el fill d’aquella dona, que, eixe xiquet, el dia de demà, pobret, patirà d’una malaltia gravíssima: serà gilipollas… Sí, efectivament, sa mare patia d’eixe mal que es transmet hereditàriament i que afecta el desenvolupament normal dels menors: sa mare era una pija de dos parells de collons. I de capital, ojo, que és la manifestació més agressiva d’esta malaltia congènita.
Ara direu que m’estic deixant portar pels prejudicis. Que com ho puc saber. D’acord. I si vos dic que ella anava vestida que pareixia un catàleg de Don Algodón en Ibiza i que el xiquet pareixia que l’hagueren teletransportat des del segle XIX! Portava maneguetes acabades amb blonda i un equipet de terciopelo granate. Terciopelo… i granate, cavallers! Aquell xiquet pareixia un joieret voltat de l’endret!
Però, per si això encara no vos pareix suficient, hi ha una prova infal·lible del «don algodón» per saber si estem davant d’un pijo: el nom. Ni la roba ni el cotxe: el nom. Els pijos sempre tenen noms de pijo. I a este xiquet li deien Bosco. Mare de Déu…
Este xiquet t’apareix de nit i et penses que és el de Los otros.
Segons la meua dona, això del nom és com un distintiu. En el fons és la vella lluita de classes. És com una marca d’aigua per a que tot el món sàpia que eres pijo i que tens diners. O que la mitja meleneta et quedarà bé. No com als altres que, per molt de Patrico que ens posem, quan ens deixem els cabells llargs, pareixem una col. Un pijo no té els cabells agraïts o assaonats. Un pijo només els pot tindre de dos maneres: o llargs i llisos o a caragolets i llepats cap arrere.
Ie, i eixes limitacions capil·lars que no vos facen gràcia. Això és una malaltia. Sí. El pijo, pel fet de ser pijo, està predisposat genèticament a poder fer només determinades coses. Per a mi és la prova que això és una malaltia, un defecte genètic que et condiciona. Que afecta el sistema capil·lar, limfàtic o neurològic. Per exemple, neurològicament, el pijo és incapaç de parlar valencià. No pot. No és que no vulga, és que no pot! La llengua no li respon. Es coneix que la tenen atrofiada de tant de dir Tommy Hilfiger. Veieu? Jo, per exemple, són incapaç de pronunciar-ho: Tommy Gil…fi, Tommy Gil… figuer. No puc, és que no puc. I ells, en canvi, de dir-ho tant, s’atrofien.
Una altra cosa que he descobert dels pijos és que no suen. No. Els pijos no suen. Alguna vegada heu vist un pijo suat? Jo no. I això té un problema: els pijos no eliminen bé les toxines i se’ls acaben acumulant al cervell. Per això parlen que pareix que no estiguen bé i tenen tanta tontería quan obrin la boca. És més, en estiu, una cosa que li agrada molt al pijo, de fet, és anar amb pantalonets curtets i camisa de mànega llarga. Jo, d’això, me’n vaig adonar fa molts anys quan estiuejava al Perelló. Recorde en ple més d’agost quatre o cinc amics compartint un cubalitro, a Escape, suats. Suats suats! Entre el calor i el vodka… I als pijos els veies amb la puta mànega llarga i superfrescos, collons. Pareixia que de tant en tant entraren dins del pub a una cambra de taronja a refrescar-se. I nosaltres, pobrets, amb uns rodals que pareixia que haguérem estat pastant coques de carabassa davall del braç. I clar, quin era el resultat de tanta suor? Les xicones! Els pijos, eixutets, se les lligaven totes! A nosaltres no és que ni se’ns acostaren, és que féiem oixet amb les cares tan brillants. Que pareixia que el cubalitro fóra de vodka amb Nivea! Però Nivea de la blaveta, la del pot redonet. Sens dubte, la crema més oliosa que ha donat la història de la cosmètica moderna. Això tardava tres dies a xuplar-ho la pell! Hi ha gent que, fins i tot, s’ha mort ofegada en la mateixa crema. Ahí ho deixe.
El Bigotes, Ricardo Costa i Vicente Rambla parlant de com gastar-se els nostres diners.
Que sí. Que ser pijo, en el fons, és una malaltia. És una privació. Per exemple, si eres pijo també t’afecta el sistema intestinal. Que no? Els pijos no poden menjar el mateix que la gent normal. Un pijo valencià, per exemple, es incapaç de menjar pilota. O cigrons. Jo no he vist mai un pijo menjant cigrons. Cigrons? Com ha de menjar un pijo cigrons, si això és de menú de 8 euros! Eh, i que no m’ho invente. N’hi ha proves. Vosaltres vos enrecordeu de la conversa entre Ricardo Costa i el Bigotes? Què demana Ricardo Costa al Bigotes? 100 grams de caviar. Vosaltres vos imagineu una conversa així?
BIGOTES
¿Diga?
RICARDO COSTA
Oye, Bigotes, ¿cómo estás, nano?
BIGOTES
Aquí, en el gimnasio, haciendo deporte de traje. Porque como no sudamos.
RICARDO COSTA
Mira, necesito que me hagas un favor.
BIGOTES
Lo que quieras.
RICARDO COSTA
Necesito que me consigas 100 gramos de figatells para Nochebuena.
BIGOTES
¿Figatells? Estás loco, Ric. Eso es una bomba.
RICARDO COSTA
Sabes que me gusta jugar con fuego. Un fin de año me pedí un carajillo con coñac…
BIGOTES
¿Osborne?
RICARDO COSTA
…Terry.
BIGOTES
Dios mío. Cómo sigas probando esas cosas de gente de pueblo te vas a llevar un susto. Un amigo mío tuvo un mal viaje al probar la bufa de Xaló. Ahora hace las eles palatales. Pero está bien. Si quieres emociones fuertes, un amigo colombiano me ha traído algo muy fuerte.
RICARDO COSTA
¿Qué es?
BIGOTES
Una botella de plástico rellenada con vino del Rabo del Macho de Bodegas Miguel de Sueca.
RICARDO COSTA
¡Guau! Pues yo ayer me comí unos buñuelos de calabaza… sucando el azúcar en un plateret.
BIGOTES
¿Què dices? ¿Sucando? ¡No te entiendo! Hablas raro. ¿Dónde estás?
RICARDO COSTA
Estoy en la Font d’en Carrós. Voy a comerme un arroz con crosta al estilo de aquí. Echándole azúcar encima. Mezclando dulce y salado. ¡Estoy loco!
BIGOTES
Sal de ahí, Ric, ¿me oyes? Abandona ese pueblo inmediatamente. ¿Me oyes, Ric?
RICARDO COSTA
(A algú que hi ha amb ell.) Chica, Amparo, sácame unos tramussos y cóbrate el gasto.
BIGOTES
¡Ricardo Costa, sal de ahí! ¡Coge el BMW y vete pitando!
RICARDO COSTA
Ricardo Costa ha muerto. A partir de hoy soy… ¡Ricardo Costra! Y el BMW lo he cambiado por una Citroën C15. ¡Ha, ha, ha!
Vosaltres vos imagineu que aparega una conversa així? No, no. Definitivament, si ens volem normalitzar necessitem també pijos valencians, que mengen figatells i que suen. Quins penseu que podrien ser els noms dels pijos valencianoparlants?
72 comments on “Coses de pijos”
Si t’ha agradat, comparteix-ho!
Amb el suport de:
Si t’ha agradat, comparteix-ho!
Amb el suport de:
Ultramarinos Alemany 
IEE EUCHENI TENS TOTA LA RAO DEL MON SOBRETOT EN LO DEL MINCHAR YO ENCA NO A BIST A CAP PIJO MINCHAR COM DEU MANE DOMES MINCHEN COM ELS CHINOS AISO DEL PEIS CRU COM SE DIU? SUSI NO? ME CAGUEN DENA UNA GUERRA TINDRIEN QUE PASAR
Ahi, ahí!
Cigrons… un pijo valencià diria “cigrones”. O en tot cas no menja “cigrons amb cansalà al putxero” sino que “m’escampo hummus en una tosta de pan con panceta ligeramente cocida”. És que hui estic fent putxero… (estic fent cocid, en pijo).
Jo també soc pare d’una xiqueta de casi 3 anys, jo no faig cua al centre de salut, jo pràcticament visc al centre de salut i m’he grapat un portarollos de paper de WC a la cuixa. Per a poder tindre més a mà els mocadors i sonar-li el nas sense perdre temps. Els que sou pares m’entendreu. Els pijos li ho diuen a Ambrosio i Ambrosio “tuerca las secreciones nasales”, i després es mengen un Ferrero Roger i apanyat.
Estos últims dies s’ha vist al “tuister” que hi ha molta gent que desconeix la delicatessen del Figatell. L’Eugeni va proposar un frashtras hrashhfra hashhish, perdoneu, és que no soc pijo i no m’ix. Un hashtag d’eixos: #figatells_and_tuits_Tour per a parlar de les bondats del figatell i també s’havia proposat canviar per a este capdany els 12 grans de raïm per 12 figatellets, no ha acabat de collar i els de Vinalopó s’han mig enfadat, però ahí queda la proposta.
Una altra q se m’corre és és crear un McFigatell, a vore si els pijos aixina s’animen.
De noms pijos valencians… el majordom de la Presley seria Ambròs. Si se m’ocurrixen més ja els posaré. M’en vaig q tinc q apagar el putxero, fotre!
XDDDDDD el McFigatell és molt gran! XDDDDDDD
Jo crec que noms pijos en valencià no hi ha, no? Són tots en castellà: Nico, Teo, Borja… I els de dona que? Jimena, Cayetana… Mare meua! I lo dels pijos en estiu, en la camisa de màniga llarga, en ple mes d’agost… però t’oblides d’una cosa: els autèntics pijos la duen… arremangà!!! Que dic jo que serà perque aixina fa menys calor, no? Jajajaja
Totalment d’acord!
Jorge, tú mateix t’ho dius tot. Ens dius q et descalificarem quan encara ningí t’ha dit res, pero ens dius a nosaltres q som “gañanes” “chusma” o “revolucionaris de bar” Feste-ho mirar, va. Per cert, parla conforme t’isca del forro dels ous.
Efectivament, ací venim a divertir-nos i a riure’ns. El que no vullga o no ho entenga, que no entre. Per cert, al meu poble “Jorge” es pronucia “Corque”. I mira, un nom pijo valencià que m’acava de vindre: “Dídac”
GAETÀ
Bravo. I Ausiàs també ho seria? O és de pijo progre?
Ausiàs i Gaetà són els noms de pijos valencians. Quan més “sigle” d’or, més pijo és.
Joanot també val.
T’idolatre!!! ho saps??
Lo millor, lo del joier voltat de l’endret…..
I a Jorge dir´li nomes que no entenc que fa llegint per estos “lares”, açó no va en tu xiquet!
Ara em venen al cap Cesc, Pol, Nil, Gerard, Audal, Roderic, Artur… N’hi han uns quants, eh! I Jorge (més volguera ell, pel que és veu) no és un nom pijo. Com tu bé has dit, pijo es naix o no es naix, la resta són ‘quieroynopuedo’.
Això no són noms “pijos”, o és que tindre el nom en valencià és ser “pijo”.
Eres molt grannnn!!!!! Com se diría “CHÉ” en pijolandia????
Com t’he dit felicitats per el post (que pijo sona avuí) …
Per açi per les catalunyes, els mes posats de pijos son Biel, Nil, Vera, Aria, …
i el mes Universal, PE (de Penélope) …
Un pijo valencià es diria “Gonsalo”
Boníssim el post. He passat un ratet molt divertit llegint-lo.
Per cert, Ugenio és un nom pijo al meu poble.
Molt bo Eugeni. M’he rist moltíssim. Això de suar sempre m’ha donat ràbia peruqè jo sempre he sigut dels que suaven molt. I menjar cigrons, imposible, un pijo imposible…Els he viscut al restaurant les comportes….Mare meua, la mànega llarga i sense suar, què fort…jejejej MOLT BO
Arribarà el dia en el que a algú se li ocorrega dir “socarradito”…
Per a mi un nom pijo en valencià es MARC. Molt de moda i molt pijo!!!!
A mi m’agradaria que tornara a haver-hi (o a niaure) Batistes. Abans hi havia molts a tots els pobles, però van morint-se i no els reposen. A este pas desapareixeran els Joseps i tot.
Jo tinc una amiga que li va ficar al seu fill Joan Batiste, 7 anys te la criatureta
A Llutxent hi ha 3 germanets que els diuen Pep, Blai i Batiste, perquè no es perden.
Escoltaaaaaaaa!!! he estat investigant i es veu que RIC té un INFINITY (eixos que fan propaganda als RED BULL de la formula 1) …. hasta el coche es pijo
Un nom prou pijo valencià seria Pius, com aquell Papa. Donaria molt de joc….
Els pijos valencians diuen Àlbert tal Volta que Albert
Que bó! hahahhaha M’ha encantat aquest escrit! Al igual que els figatells, el arròs al forn amb cigrons i pilotes i els canelons de ma iaia! 😉
LO primer unes parauletes per al nostre amic Jorge, com diria el meu iaio; Xiquet (pausa ceremonial), la llengua és molt castigà.
Com molts jo també tinc amics pijos, i ells en algun moment de la seua vida, moment rebel han volgut d’eixar de ser pijos (breument) per a ser un poc més “arreu”, tampoc ho han aconseguit, semblen tant ridiculs que han de tornar a ser pijos.
Pense que nosaltres la gent del carrer, tenim una valoració més ampla de les coses que ens envolten, no vivim en una bombolla, s’havem apreciar les coses, i això és una gran avantatge.
Noms pijos valencians, mmmmm, difícil, tal volta, Carlota, Elisabet, Nicolau, o Ricard.
no hem canse d volerte , eres el millor , i no pares d’escriure , tens molts fans , jo soc una……………….ajajjajaa
neng, que no era en escape que era al cefora.
Gran Eugeni! Com sempre.
Retroenllaç: Ultramarinos Alemany: Coses de Pijos. | cabuts.info
Ei Eugeni! Crack! Jo soc de la Font d’En Carrós, i et dic que l’arros en costra amb sucre es delicatessen. Ixos pijos no saben el que es perden. I si el Ric, el paleto ixe, posara el peu ací, a calbots el fan fora!! Molt bo!
Jgjgjjg…. el nom pijo per excel·lència en qualsevol llengua és Àlvar (o Álvaro). Tots els àlvars tenen una patà en la boca….
Ara et contare jo una d’ambulatoris.
Vag poc gràcies al nostre senyor, però eixe dia vaig coincidir amb dues dones d’una……. digem avançada edat però no hueletes. Me vaig sorprendre de la conversa entre les dos. No direm noms i les catalogarem com A i B.
A: xica ahir no vingueres (al ambulatori), no el vaig vore.
B: noooo, no vaig poder vindre es que estaba MALA.
“hay que joderse”…….. i no es xiste.
Ai, que bo!
Ultramarinosalemany! Estic segur que no molta gent sap el signficat real. Recorde quant era molt xicotet la botiga “d’ultramarinos” de Tristan… No se quina edat tindria jo, probablement 3 o 4 anys, ara en tinc 27… i aixó facilment pot fer de 20 a 25 anys… També recorde a “pinyolet” mes simpatic impossible!
No se quant de temps fa que funciona aquest bloc, pero jo l’he descobert hui. Enhorabona per l’iniciativa i per relacionar-la directament amb les teues arrels, em pareix un homenatge preciós. Enhorabona Eugeni. A partir d’ara tractare de seguir-te.
A mi no em quadra lo del cotxe des que em vaig assabentar que hi havia gent amb un BMW fent cua a Càritas. Osiga, no era un Infinity el cotxe que diua Ricardito quan es va fotre l’hòstia?
Alguns que volia dir-te ja te’ls han dit, però n’hi ha que no: Borrell, Ot, Guifré… El mal és que de femenins no me’n vénen al cap. Com no siga Plaerdemavie (per tal que rime amb Mariví).
Una altra cosa: això de “la cara brillant” em sona a catanyol. Jo sempre he dit “la cara lluenta”!
El nom pijo per excelència és Borja i Natxo, i si: hi ha una moda en la capi ara de posar-los als fills noms en valencià com Marc i Gerard o coses així, però després no n’amollen ni mitja en valencià. “Vamos Gerard i Marc, venid aqui”. El futur dels noms pijos és posar-los en valencià. Això de canviar-los l’accent per a que pareisca anglés ja ha passat de moda.
el nom pijo per excelència és Pelayo!… i en valencià Borja, (bueno bortxa). =D
Xe Eugeni! Els pijos que parlen valenciò ja existeixen, solen ser del Bloc, i van d’esquerres i els agrada el català, però també els agrada el bon menjar i porten els fills a la catòlica. Creu-me, són una plaga, és com ser pijo sense que es note, un pijo però d’aci, com qui no vol.
T’acabe de descobrir en un enllaç del feis. He llegit el teu article i anava a bacs! Promet seguir-te fins que Internet desaparesca. Eres un crack!
Estic d’acord… Pelayo es el més Piu!!!
Yo soy valenciana de nacimiento y ahora vivo en Sanlucar de Barrameda, y tengo que decir que en Valencia vestir asi a los niños sera de mega pijos, pero que en Andalucia es simplemente normal, es mas, llevar a un bebe con un vaquero o con una camisa de cuadros es raro, solo los llevan los gitanos o la gente vulgar! (Exceptuando la gente que simplemente no comparte gustos!) pero por norma general lo normal en el medico es ver a los niños con los pantalones cortos y exactamente como ese niño de la foto! me parece un poco ofensivo la verdad! pero bueno! aveces es cuestión de envidia, no se si sana, hacia la gente que tiene dinero, clase, poder, “LOS PIJOS” pero bueno, estamos en un país aun libre, cada uno que vista a sus niños como quieran! yo era muy reacia a vestir al mio así y ahora reconozco que me gusta! es más el de la foto me encanta! Debemos recordar que ni un extremo ni el otro! lo que no es normal (Para mi gusto) es que un niño de 4 años lleve un pendiente! pero si a sus padres les parece bien….o que un bebé de menos de un año lleve gomina en el pelo, ya tendrá tiempo cuando sea un poco más grande no? pero en fin…. si a sus padres les gusta!!!
Un saludo Noe
No te conocía, que bueno eres joer
por lo que entiendo, además del problema de no conseguir valenciano, que no digo que sea pequeño, el pijo no suda, liga con las chicas mas guapas y come caviar… no se… argumentado así si me dan a elegir… igual hay que trabajar un poco más la crítica más allá de expresar el desagrado ante un bosco cualquiera…
José Carlos Rayón, la crítica està en què generalment els pijos són aquells ‘guapets, ciutadans del món, apolítiquets, que mai no es preocupen per res ni per ningú i que, veges tu, acaben sempre votant al PP i rient les gràcies de Rita Barberà. La crítica és que ja està bé de burlar-se dels valencians i fer-nos pagar els plats que trenquen els de dalt. Ja n’hi ha prou, xe, ja n’hi ha prou. Molts valencianoparlants volem un canvi i estem a punt d’aconseguir-lo al nostre país. Llavors seran els ‘pijos’ els que diran: “O sea, que el mundo no era siempre como lo pintaban al GuasaPP, ¡collona…!” Serà l’inici de la metamorfosi.
Noms per als ‘pixavins’ i ‘pixavines’ valencians i anes: Blanquerna, Eudald, Peretaendolç, Melània, Aiguadolça, Clarènia, Meravella, Sublima, Celèstia, Marènia…. ¡¡¡¿Marènia?!!!
http://relatsencatala.cat/relat/entrevista-joan-fuster-marenia-vs-paisos-catalans-esquetx-maemeua/494203
Un article molt lograt Eugeni!!
ves en compte en es de Gandia!!
Eugeni sap que els valencians no temin caviar pero tenim bogamarins (eriço de mar per als que no sou de Xabia) que estam molt mes.
Eugeni sap que els valencians no temin caviar pero tenim bogamarins (eriço de mar per als que no sou de Xabia) que estam molt mes.
I tant!
Jo he vist coses que no creurieu: He vist pijos menjar all-i-oli més enllà d’El Palmar… Molt bon article, Eugeni
🙂
E un geni vosté! Noms de pijos valencians: Evarist, Viçens, Hèctor, Julià, Gil, i Paco
Evarist? Paco de tota la vida, clar.
La meua aportaciò als noms pijos és Noa\Noah. El pare em va aclarir q si és amb “h” és xiquet i sense “h” xiqueta o al revés no me’n recorde, a mi me se va posar cara d’imbècil al fer creure q m’interessava el tema.
Caldria obrir un fil amb els noms chonis, a saber, Maikel, Aian, Brayan…
Molt grans també.
Ian, Neizan, Izan, Cayetano, Kevin, Gorka, Dayana, Dylan, Williams, John…valencians de tota la vida…
fins hui ni puta idea del que era un figatell. vergonya em dona. pero se que no soc pijo. perqué? perque només vorels al guguel (aixi pronuncien google els pijos) he pensat… OSTIA TU!!! AIXO TE QUE ESTAR DE PUTIIISIMA MAREEEE. nomes torne a espanya (visc a fer la ma) bocata de pernil i figatell per rematar. i a reventar si fa falta.
XDDDD m’alegre!
Alerta el “joieret”!!!… Me pixe.
…jo quan veig als pobres xikets, en el cul casi a l’aire i en ixos gorros de “lazo al lao”…me ixen sarpullidos.
Xe Eugeni!! Que bo!! Lo de Tomy Hilfiguer, lo de suar en agost en el Perelló i lo del joieret ha fet que em morira de risa, gràcies per alegrar-me el dia!!
Gràcies! Segur que eres de la zona, no?
Molt bo!. M’has fet riure i això no ho aconsegueix pràcticament ningú!.
Nom de pija… sense dubtes: Jorgina.
PD: Has oblidat que el caviar q demanava era blanc, que és més pijo. I després també demanava cash enrotllat, pq la targeta no era prou flexible.
Ei,ei. Jo tinc proves de pijos parlant en valencià i menjant putxero. Els pijos de poble! Qui no té pijos de poble? Si que és deveres que sempre passen una fase de “hablo en castellano porque es más cuqui” però, per lo demés, pijos valencianoparlants. Pel matí queden per a passetjar pel mercat del dissabte però de vesprada, van a arrasar pel carrer Colón.
També tenen una altra forma de parlar el valencià, una altra cadència.
Deuen ser un pas intermig, un voler i no poder. Viuen en terra de ningú: sense que els pijos de “capi” els acaben d’acceptar “por ese acento raro que tienen cuando hablan castellano”; però, a la vegada, no es troben agust amb els demés “de poble” perqué “som d’altra pasta”.
Tot un fenòmen social.
senyoreta Lorena naixeries a valència però el sentit de l humor valencià no l`has tret….no passa res. Senyor Eugeni, el text te temps pero cada vegada que passa per la meua vista el llig i crec q cada vega em ric més. l`acudit de l`ambulatori, bonissim, no recorde qui l escriu.
Als pobles també hi ha pijos, sobretot amb els fills. Ací hi ha unes espècies de famílies que són un cas a estudiar. Els pares són de poble poble, d’allò més normals i fins i tot arreus. I als fills me’ls porten tots els dies de Carolina Herrera, Tommy Hilfiguer, Hugo Boss…Això, un cas a estudiar. I quan són bebés…pffff.
Ací hi ha una que portava el carro del segle XIX amb tantes puntilles que no trobaves el xiquet. I quan el trobaves…maredéu quin susto. Ni en el bateig he posat jo tanta puntilla als meus. Eixos xiquets de majors tindran un trauma. Ja tenen malnom: Lenceros, que és l’estil que sa mare pregona. A l’escoleta infantil els xiquets li diuen el nino, jajajajaj. Les mestres…el faller major. Pobret.
Tú eres d’Ontinyent? 😂😂😂😂😂 que bo lo del nino. Al meu poble també passa això.