Ultramarinos Alemany

@EugeniAlemany

Regals i decepcions

Pujant a la nau Enterprise...

Pujant a la nau Enterprise…

Estos dies he estat mirant coses per a regalar i, clar, he recordat la importància de triar per a encertar, no per a omplir la papeleta i ja està. Si regales has de regalar una cosa que a la persona a qui li fas el regal li faça il·lusió. Jo, pel que fa a regals, un dels despagos més grans que m’he endut en la meua vida van ser els regals del dia de la comunió. Quan érem menuts –no ens enganyem– el 99% dels xiquets teníem idealitzada la comunió, més que per la part espiritual, per la part material dels regals. Perquè saps que en cauen molts. El que passa és que els regals de la comunió, més que per a tu, pareixien regals per a la casa o per al teu jo futur. Per què collons la gent li regalava a un xiquet tovalloles o un albornós? A qui no li han regalat el clàssic albornós de la comunió? Jo tinc amics que el deuen haver gastat fins als dèsset anys, com a mínim! Que més que un albornós, de tan xicotet que se’ls havia quedat, els venia ran la cama i pareixia un picardías.

I si eres xiqueta encara era més grossa la cosa, perquè allò més que regals pareixia la llista de boda del futur. Tovalloles, tapets, mantes…  el temut aixovar!!! Tinc amigues que, amb trenta anys, encara et trauen dels armaris torcamans que els van regalar el dia de la comunió. «Tin, xiqueta, per al dia que et cases…» Botons, quina previsió!

De veritat, quanta cosa per a la llar! És que tu anaves a ca la xiqueta eixa a vore-li els regals i, allò, més que una comunió, pareixia un Práctica o un xino! Que si draps, llençols, cristalleria… I perquè no coneixien l’IKEA, perquè si l’arriben a conéixer, a la pobra xiqueta també li haurien regalat una prestatgeria Billy i li haurien dit: «Hala, bonica, tin, guarda-la dins la caixa, que d’ací a vint anys ja te la muntarà el teu home». Tot pensant en el dia de demà! Això sí, per a dissimular (o per a vigilar, no ho sé) també posaven la Nancy Legionaria. La nina allí plantada, entre tant de torcamans, tota erta, cantava més que el rei en una assemblea del 15-M.

Ara bé, si hi havia un regal que els tocava tant a xiquets com a xiquetes era la bola del món. A qui no li han regalat la bola de món el dia de la comunió? Amb llum i tot, ojo! Pot hi haure un regal més irònic? Com es pot tindre tanta mala llet de regalar a un xiquet de poble una bola del món? Quin paper ens feia? Si els pares no et deixaven ni travessar la carretera a soles!

Jo m’enrecorde que la mirava i llegia: Madagascar, Hawai, Nova York… I en acabant pensava: «Però, per a què collons vull jo esta puta bola del món si lo més lluny que aniré enguany de viatge serà, amb l’escola, a la fàbrica de Danone?!».

«Ah, no, calla, que enguany també anirem al Safari Park! Uuuuuuh, mare! Quina passada, al Safari Park!!! Emportem-nos la bola del món, no fóra cas que ens perdam!»

Per favor, això no és una ironia, no és una tragicomèdia… La bola del món era una burla en tota la cara. ¿És que els xiquets que preníem la comunió teníem més inquietuds per la geografia que els fills dels ateus? Familiars que regaleu boles del món per a la comunió: en el catecismo es memoritza el credo, no les capitals d’Espanya! En cate no es parlava de geografia! Jo, de fet, després d’un any de catecismo l’única coordenada geoespacial que era capaç de donar era: «…y está sentado a la derecha del Padre». I punt.

Sí. Hi havia regals que feien molta ràbia. Sobretot, perquè tenen un moment en el temps. Per exemple, el sello. Jo l’anell de la comunió només me’l vaig posar una volta: el dia de la comunió. I mai més. I encara com, perquè… què em digueu d’eixos xics que, amb vint anys, encara el porten? Em sap mal, però per a mi, dur el sello de la comunió de major sempre ha sigut un dels símbols de garrulisme més grans. Més, fins i tot, que ser home i dur les celles fetes… Oh!

Encara més, jo, en la meua relació amb adults, sempre he aplicat la fórmula matemàtica que hi ha tot seguit i he de dir que m’ha anat molt bé:

anell de la comunió + celles fetes = fuig!!!

(Si, de més a més, porta metxes rubies, la famosa metxa valenciana, la fugida ha de ser immediata!)

Boles del món, tovalloles, mantes, anells, roba… quins regals més per a xiquets, no? Per no parlar del típic «regal educatiu». Eixos eren els pitjors. Els que venien i et regalaven… un diccionari. Un diccionari!!! I damunt encara et remarcaven: «És el de la Real Academia de la Lengua, eh?». «Oiiiiiiii, gràcies, quin detall… de la Real Academia… ara comence a buscar paraules de seguida. Com ara: cabró, desgraciat, fill de la grandíssima puta. Ui, mira, eixa no ve, torna’l, que està defectuós»

Total, que al remat acumulaves un tall de regals que no havies de gastar, però que t’acompanyarien tota la vida. I mirant-los, ho sabies. Perquè eixa és una altra, els regals estaven exposats al menjador de casa com en l’«escaparate» del Precio Justo. Que només faltava l’hostessa i que Joaquín Prats apareguera i diguera: «¡A jugar!». Però no, bonico. Precisament, si alguna cosa tenies clara amb eixos regals és que, amb la bola de món, els torcamans o l’albornós, jugar jugar, no anaves a fer-ho molt. Sí, és important triar bé els regals. Bàsicament, per a no cagar-la.

BOLA EXTRA

"Fes com que mires l'atles..."

“Fes com si t’interessara el llibre…”

A continuació, adjunte una foto del dia de la meua comunió davant l’«escaparate» del Precio Justo. Bé, encara que més que un «escaparate»pareix un fotografia o bodegó d’eixos que fa la policia quan desarticula un comando. En qualsevol cas, aprofite, ja que estem, per a agrair de nou els regals:

– un marc de fotos

– una dormilona (o làmpada de tauleta de nit)

– el xampú i el gel de dutxa

– la raqueta de badminton (sí, 1 raqueta. Ni pilota ni res. 1 raqueta amb la què no vaig jugar en ma vida)

– les dos motxilles (buides, clar)

– la tovallola

– l’estoig per a anar a escola

– el joc de dòmino gegant (l’únic joc!!!)

– la bola del món

– i l’atles de geografia. Es coneix que no en van tindre prou en regalar-me una puta bola del món. També em van regalar un atles.

I vosaltres? Recordeu cap regal en especial del dia de la vostra comunió? Per cert, com aneu de geografia?

Anuncis

36 comments on “Regals i decepcions

  1. Lau Edo (@Lauedo)
    23 Desembre 2013

    Jo recordo que estava rabiosa per què no em van regalar cap joc de carpetes, anaves a les cases de les amigues i tenien dos o tres jocs de carpetes, venia algú a dur-te el regal i mirava el tamany, i pensava merda! sense carpetes que em quede! i et duien uns pendientets o un anell d’or (entonces encara no se duia lo de compro oro) i li veia mes utilitat a les carpetes 😉

    Jo vaig recopilar 3 jocs de boligraf i portamines igualets, platejaets d’inoxcrom, que ara els mires i els veus per a regal de jubilació. No ten van regalar cap? per què no se on paren…

  2. Victor
    23 Desembre 2013

    Gran Eugeni!!! Que bo!! A mi no hem regalaren la bola del mon, pero Atles, no un, ni dos, sibo 3!! Ja veus tu, i roba per a muntar una parada de Mercat! El millor una bici per a compartir en ma germana ( que va avançar la comunio 1 any). Per a no barallar-nos, mitat rosa fluorescent, mitat verd fliorescent!

  3. Miguel
    23 Desembre 2013

    Jajaja… I el compàs!

  4. Natàlia
    23 Desembre 2013

    El regal més curiós que em van fer va ser un estoig per a la reducció de celulitis, amb el seu guant de crin, esponja, etc. I lo més graciós és que era una xiqueta molt primeta… Este sí que era un regal per al futur!!

  5. Júlia
    23 Desembre 2013

    Jo no vaig tindre albornós ni bola del món 😦
    Ni el meu home tampoc… i el que son les coses, a ell si li habera fet il·lusió que li la regalaren… així que se la va comprar quan ens casarem, en llum i tot jajajaja. I ben bé que ens ha vingut perque ja anem per el quart país de residència, ens ha vingut bé per a mostrar als familiars la pròxima destinació..
    Bé, jo la veritat dels meus regals -que foren molt poquets- recorde que me regalaren un llibre del Quixot (de aquelles edicions il·lustrades de la edit. Burguera, un resum per a que no es fera molt pesat de llegir…) un marc de “alpaca plateada” per a ficar la foto de estudi, una pulsera de plata en el nom gravat, un joc de pendients i anell i la medalla d’or amb la verge, que me regalà el meu iaio. I no molt més, crec que la resta era roba.
    Salutacions i Bon Nadal

  6. David
    23 Desembre 2013

    Lo de les botelles d’a litro de xampú i sabó, dóna per a un altre article. Inquietant…

  7. Juanma
    23 Desembre 2013

    Tu eres molt raro … No me crec que no te reglaessen una pilota !!! Si això ens hor egalaven a tots els xiquets !!!!

    Dit això, tooooooooooots eixos regals me’ls van fer, i l’estoig d’inoxcrom, i el compàs … tots, però n´hi ha un que si que em va fer molta il·lusió … LA MÀQUINA D’ESCRIURE !!! … encara la tinc i n’he heretat un altra de un üelo … les tinc les dos al despatx … exposades, com si foren un tresor, per a mi ho son …

  8. Juanma
    23 Desembre 2013

    Per cert … no te veia vestit de marinerito …

  9. Anònim
    23 Desembre 2013

    I que m’hen dieu, del joc de desdejuni, el plat, la taça i la ouera, SII, la ouera, per posar l’ou passat per aigua, mai he mengat un ou mig cru en l’andromina de la ouera. Tot el joc de porcel.lana amb un gravat daurat que possava “recuerdo de 1ª Comunión”. I un estoig amb els coberts amb les inicials, també portava una pala i gavinet per al pastiss. En el pis dels meus pares, encara estan al fons del aparador del menjador , les dels meus germans i la meva. Tot sense estrenar, es clar.

  10. Rafaep1
    23 Desembre 2013

    Ufff, quins records… en el meu cas destacar la calculadora científica i la cadena d’or amb el meu grup sanguni, les dos coses indispensable per a la vida.

  11. la mari
    23 Desembre 2013

    el compàs eixe espacial, l’estoig de dos pisos, “las maravillas del saber”, la creu de caravaca i 325 llibres del barco de vapor

  12. la mari
    23 Desembre 2013

    per cert, hauries de fer un concurs de fotos de comunió coentes!

  13. Anònim
    23 Desembre 2013

    El rotring

  14. Vaig tindre un novio xungarro que portava el sello de la comunió. Mentres va estar amb mi el vaig obligar a llevar-se’l. Ara encara el porta xDD

  15. Helen.
    25 Desembre 2013

    Que pasa en que portes el sello de la comunió ?? Que tens algún trauma sense solucionar, uno no parex que varios.

  16. amparo
    26 Desembre 2013

    I el llibre de la “Bernardette”, mareee eixe me’l van regalar a mi.
    Aixó, i un estutx amb plat, taça i cullera amb angelets “recuerdo de mi primera comunión”; Comunió que vaig pendre en 1976

  17. mi3eia
    27 Desembre 2013

    A mi em regalaren també l’Atles i la Bola del Món. Però el que més ràbia em feia eren les camisetes interiors de tirantets. Sí, eixes blanques de xiqueta amb foradets minúsculs. Marededéusenyor! Però lo pitjor eren les caixes de bombons. Milions, me’n van regalar! Quan venia algú a vore el “parament”, la meua emoció se n’anava pel desaigüe quan veia que portava una caixa de bombons a la mà. Això sí, recorde quan ja ens havíem triscat quasi tots els bombons, em guardava amb recel l’última caixa. Un dia torne del conservatori i recorde la plorera que li vaig muntar a ma mare perquè entre ella i el meu germà se l’havien fulminat en una vesprada… Joc cap. Però amb tots els diners que vaig recollir, em vaig comprar la primera bicicleta amb substància. Una BH rogeta. Al final, em va aprofitar.

  18. Clara G
    9 gener 2014

    La caixeta amb el compàs era també un regal típic en l’ “escaparate”. I lo del sabó i xampú tampoc ho he arribat a entendre mai. A mí una veïna em va regalar una botella de sabó com de litro i mig que la botella era com el cos de una dona i el tapó era el cap i tenia monyo i tot, quina por i quina ràbia li tenia!!
    Jo la bola del món, per ser la menuda de tres germanes, la vaig heretar d’elles. Ja m’imagine el diàleg de ma mare amb alguna dona del poble:

    – I a la xiqueta que li fa falta? Ja li han dut la bola del món?
    – Sí, ja en tenim una de quan la major va prendre la comunió
    – Mecaxis…li duré el compàs

    En la meua época (vaig prendre la comunió en el 92) el regal “estrella” era, ademés de la bici, el conjunt per anar de campament: motxila (sí, d’eixes amb ferros), “esterilla”, “cantimplora” i got i plat de llanda… =)

  19. Ras
    12 gener 2014

    Els rotrings per a la elit comunionera.

  20. patrix
    13 gener 2014

    Es bonisim!!quanta raooo!!
    Per supost vaig tindre bola del mon en llum,a dia de hui en36tacos la gaste com a “quitamiedos”en lhabitacio del meu fill..jijjiji
    I per supost bragues i camisetes interiors..per montar una tenda..i2walkmans!!entre atres joies!!
    Quins anys mes xulos!

  21. Anna
    14 gener 2014

    Jo no vaig tindre bola del món, jo ja vaig ser d’ordinador.
    Els meus pares hem regalaren un mono d’esquiar que hui en 24 anys encara me ve bó!!! I ma iaia em va fer un traje de fallera que ella va ser també molt previsora i el va fer en doble, conforme passaven els anys anava traguent un poc mes de tela… i també me ve bó!

  22. Retroenllaç: Desafío 2013: OUIEA!!! | El Club de los Poetas Tuertos

  23. Anònim
    22 gener 2014

    El meu regal preferit va ser el Baló de futbol “Joma” que em va regalar el meu germà!
    Per cert, Eugeni, tinc 27 anys i encara gaste el barnús que em regalaren a la comunió, una cosa he de reconeixer, com solem dir a Sueca, va ixir ben bó, no ho tinc molt clar, pero crec que era de “ca Lines” per lo tant tenia que ixir bó per collons.

  24. BoroMuro
    1 febrer 2014

    Jo me’n recorde que a la tenda on vam comprar el vestit de comunió em van regalar una nina que parlava i portava un vestidet de comunió(regalaven a les xiquetes una nina i als xiquets un baló). Recorde de la nina deia:

    Padre Dios, Padre Dios que yo quiero siempre amar a mamá y a papá. Siempre más y más. Ellos oyen mi cantar y se ponen a reir. Padre Dios , Padre Dios gracias por los dos…

    JIJI Què vos pareix? encara me’n recorde quan van començar a acabar-se les piles que pareixia la xiqueta del exorcista,jiji amb una veu monstruosa.

    • ANGELA EA
      13 febrer 2014

      què gran!! jo també la tenia, la venien a ca Lolin i com Lolin era veïna de ma uela ens regalà una a mi i l’altra a la meua cosina, l’ús d’eixa nina era nul i ademés ma mare no volia que li llevara el vestit de comunió! quins records!

    • Elia
      5 Mai 2015

      Bufff… la nina satànica. La meua es va ficar a pregar perquè si un dia amb veu d’ultratomba de poca pila i em va pegar un ensurt que el trauma encara el tinc present.

  25. Cadeneta, “sello”, rellotge daurat… i xandall groc i blau!

  26. Juan Ortolá
    21 Març 2014

    Molt bo! He estat quinze minuts plorant de riure!!

  27. almudena
    4 Mai 2014

    El meu marit te un trauma,li van regalar una botella d colonia de Baron Dandi de litro!!!

  28. silasola
    30 Novembre 2014

    Al 97 també teniem bola del món, bicicleta, bombons, camisetes de tirants, albornoz, sac de dormir,etc…pero lo que es va estilar era la minicadena (la meua tenia inclús tocadiscs) i la màquina d’escriure electrònica! Ja veus, anys després l’ordinador ja era part dels llars, pero el detall venia de mon tio, que sempre ha sigut ben original… Encara la tinc, clar, utilitzada dos vegades, que jo era més d’escriure a mà.

  29. GENERACIO 70-80
    5 Mai 2015

    Pot ser, si hi havien coses que per a que….. pero moltes jo al menys si que les vaig utilitzar…………. el compas no???? no el vau utilitzar a l’escola,,,, l’atlas tampoc??? diccionaris o enciclopedies cuant esn manaven algun treball??? i als poblets no hi havia ni biblioteca….fins i tot la bola del mon…..segur que es vau parar a vorela mes de cuatre vegades, i si no fora per ella no havereu sabut que existien eixos paisos (perque en aquell entonces tele….. poca…. e internet i altres mitjans de comunicasio res de res),,,,,,,, maquina d’escriure….. pos mes abans si que la vaig utilitzar i prou per a pasar els treballs a maquina… i despres profesionalment….
    no estic defenent el abans….. simplement era un altra manera de pensar…. on uns pares ens compraen lo que ells creen que podria ser de profit…. i aixina i tot no eren barates mes de cuatre coses (una bicicleta se la pasaven de germa a germa d’erencia, com altres i altres coses… “aixo explica la carencia de moltes coses” cuant avui hi han per diro d’alguna manera dos bicicletes per cap a casa i no es gasten)
    el que pasa que com nosaltres som les generacions de les carencies ens pensem que regalant movils cars…(per a que per a enviar-se mensajets entre els amiguets, i cuant vols que el conteste no te bateria),,, tablets per a jugar, (per que no fan altra cosa)….. consoles de jocs (que juguem mes els majors que els xiquets)

    pense que esteu tratant injustament a una generació que tenia respete als diners i que si va actuar aixi era per algo….perque ells de xiquets tambe varen ser tratas injustament…
    (penseu en tot el que es ha vingut estos anys 10 enrere….. igual teniem 10 que 15 i aixina estem pagant) on hem perdut els valors i sempre hem vist al vei darrere ull i si ell aço…. jo mes i millor…

    i si hi ha que vore el que es regala…. per suposat pero tambe de vegades en la seu profit….

    pense que en una societat on se vol ser culta i sempre repiquem en l’educacio dels xiquets…. el regalar (diccionaris, llibres i demes) no es cap desgavell OJOOOO tampoc estic en contra dels jocs…. els xiquets son xiquets i es tenen que comportar com a tals….jugant i fent coses de xiquets (cosa que ui en dia molts tampoc saben jugar, siga per movils… maquinetes i demes)

    TOT EN MESURA NO FA MAL A NINGU…..

  30. Anònim
    5 Mai 2015

    A mi l’anell de la comunió me va vindre per fi bo més de deu anys després (el dia de la comunió anavem totes en un bon troç de cotoenpèl). De fet me’l vaig ficar per primera vegada per fer el selectiu i el vaig perdre al llevarme’l al bany per llavarme les mans, i clar ja no em va poder donar sort i les notes van ser pèsimes 😔😜.
    També em vaig quedar a mitges amb el rellotge-calculadora, m’ho van fer per separat que no mola tant.

  31. AnnaMinMez
    6 Mai 2015

    el llibre de firmes! i la col·lecció sencera de adressos d’or que les aueleset regalaven per a competir. La el·lecció que debies fer de quin et fiques el dia de la comunió podia ser clau per a la paga dels dumenges… T_T

  32. Anònim
    6 Mai 2015

    Soc l’unic a qui li regalaren el casiotone? Perquè a tots els meus companys li caigué!!!!!!

    • Anònim
      7 Agost 2015

      A mi també un organet Casio PT 1 i una màquina d’escriure Olivetti, atles, bola del món i un pitxer ple de bitllets!!

  33. Anònim
    7 Mai 2015

    Vosaltres sou uns moderns!!! A la meua època mai faltava per a les xiquetes un joc de camiseta de tirantet i bragues de cotó fetes en punt de ganxo. Eixes bragues o te venien o no te venien. No tenien terme mig, perque el cotó no donava de si…… Pa qué dir-te, l’alegria de la xiqueta….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 23 Desembre 2013 by in Humor, Rituals valencians and tagged , , .

Si t’ha agradat, comparteix-ho!

Facebook Twitter More...

Estadístiques del blog

  • 528,955 visites

Twitter Updates

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Amb el suport de:

UiDOS Serveis lingüístics

Contacte

%d bloggers like this: