Rita, «el caloret» i altres «sofocos»
Per si no ho heu vist, anit l’alcaldessa de València encetava les festes pronunciant esta mena de pregària èlfica o ibèrica. Perquè el cas és que cap expert sap encara en quina llengua va parlar Rita Barberà.
El que més celebre del que va passar ahir és que, fins i tot, els valencians castellanoparlants s’indignaren amb el nivell de valencià de l’alcaldessa. La gent la va xiular i això és un fet inèdit. I no es va xiular per una qüestió política, la gent la va xiular pel poc respecte que demostrà davant del patrimoni cultural més important que tenim els valencians: la llengua. I eixos xiulits són la prova que eixa estratègia de tants anys de voler fer un conflicte lingüístic per a dividir els valencians ja no funciona. S’ha acabat.
Dins de l’humor que ens caracteritza com a poble, «caloret» va ser TT a tot l’Estat durant tota la nit a Twitter. Fer un TT a eixa escala és molt difícil. I més si l’origen dels tuits està tan restringit geogràficament. Però això va ser possible perquè anit des d’ací piulàvem TOTS JUNTS –amb força, amb humor i amb indignació–, TOTS ELS VALENCIANS. Tant els qui som valencianoparlants com els qui sou castellanoparlants. Anit, units, junts, piulant per defensar una de les principals senyes d’identitat que tenim. Això, els valencianoparlants sols no ho hauríem aconseguit. Calen molts tuits per a ser TT. I per això estic content.
Celebre el fracàs definitiu de l’estratègia per a dividir amb el tema de la llengua. La majoria de valencians castellanoparlants –a diferència de fa 20 o 30 anys–, ja no veuen el valencià com una cosa folklòrica de Cañas y barro. Ara valoren el valencià, encara que no el parlen habitualment, com una cosa que mereix que es tracte amb respecte, que s’estudie a escola i que tinga mitjans de comunicació.
Durant anys vaig presentar el programa Trau la llengua. No sabeu la de valencians castellanoparlants que se m’acostaven a felicitar-me pel programa i dir-me: «Caram, si jo l’entenc, si m’agrada molt, però és que la meua família el va deixar de parlar… i jo ja no sé, em fa vergonya… Però m’agradaria. Als meus fills els porte a línia en valencià». Això és meravellós. Això és un fenomen nou. I d’això no es parla. Els valencianoparlants caldria que férem una reflexió del victimisme llastimós en el qual uns quants s’han instal·lat. Com si no estar recordant constantment que el valencià és una llengua no normalitzada suposara estar en contra de la normalització. Però jo em pregunte, tot i reconéixer-ne la bona intenció: això realment ens beneficia? Beneficia a la normalització estar sempre dient que no estem normalitzats? Si hi ha un «conflicte lingüístic», realment a qui beneficia estar recordant-lo tothora? A nosaltres o als «malos»? Als qui volem desactivar-lo o als qui els interessa que estiga sempre encés? Els conflictes no s’arreglen posant-hi més passió (ni molt menys discutint d’ortografia amb secessionistes per Twitter). Precisament, s’arreglen posant-hi més cervell… i molta sang freda.
Sincerament, crec que ens sobren sociolingüistes i ens calen publicistes. Ens sobra una actitud permanent d’anàlisi de la situació i que passem al màrqueting. A vendre els èxits, les coses atractives del valencià, la vigència que té. Si no fem altra cosa que destacar la part sensacionalista d’un estudi que diu que el 2050 desapareixerà el valencià –que total falten 35 anys!!!–, no sé amb quina cara podrem anar a una conselleria a demanar que augmenten les línies en valencià o plantejar la necessitat del requisit lingüístic per als funcionaris. Si total, d’ací a 35 anys…, per a què tanta caguera, no? Necessitem més línies en valencià i que tots els funcionaris el dominen, perquè la llengua està més viva que mai. Perquè hi ha demanda!
Fa uns mesos va eixir la notícia que la població que sabia escriure en valencià havia passat de 262.000 a 1.500.000 persones en només 25 anys. La puta mare, quin caloret… Eixes són les notícies que cal compartir! Les que encoratgen la situació de normalitat. Però –previsiblement– no va tindre molt d’èxit. Es coneix que per a uns quants valencianoparlants, això desmunta la paradeta del victimisme. Es coneix, dic jo, que fa més per a la normalització repiular compulsivament coses com el que va passar fa un parell d’estius. Que un guarda de seguretat li va dir a una xica en un concert a Borriana: «Háblame en castellano que esto es España». Amics i amigues, no podem convertir cada mala piuada que ens trobem en la vida en una agressió contra la llengua. Males piuades així hi haurà sempre. Tan fluixets ens sentim que permetem que un simple guàrdia de seguretat desestabilitze tot un sistema lingüístic?
I ara vull tornar a Rita Barberà. Per què penseu que anit li van xiular tots els que hi havia allí? Molts castellanoparlants, que la crida es fa a València. Doncs ben senzill, per notícies com la primera, no per la del guarda de seguretat. En 25 anys hem avançat moltíssim. I no ho dic jo, que sóc un humorista, ho diuen també intel·lectuals com Joan Francesc Mira. A escala d’alfabetització estem més bé que al Segle d’Or. I quan hi ha una població alfabetitzada, no tolera que isca una alcaldessa, a banda que fa més de 20 anys que té el càrrec, parlant amb la llengua enredrada com si s’haguera arreat quatre cassalles. Buei, el caloret…
En qualsevol cas, a mi no em molesta que Rita Barberà no sàpia parlar valencià, de veres. Cap llei l’obliga. És més una qüestió d’ètica, però em té igual. El que m’emprenya és que sabent ella mateixa que no el parla, amb una actitud no sé si de prepotència o de menyspreu –o simplement de negligència– isca a parlar en públic… a improvisar. «Ja voré que dic: falles, foc, caloret…».
Però, què li costava eixir amb un paperet i simplement llegir-lo? Com fa el president Fabra. Les intervencions en valencià de Fabra sempre han sigut llegides o memoritzades. És cert que li costa parlar-lo, ell mateix reconeix que no el va poder estudiar. Alerta!, que diu que no el va PODER estudiar. I hi ha hagut molts valencianoparlants que l’han criticat i se n’han fotut del nivell de valencià que té. Però en eixe cas estic totalment en contra. Em pareix de paletos, d’això que no volem que ens facen a nosaltres. Eixir a parlar-lo amb ganes de parlar-lo el millor possible per a mi demostra més respecte institucional que eixir a descarar-se al caloret de les Torres de Serrans.
Fabra parlant valencià és com eixe espectador que veia «Trau la llengua»: «M’agradaria saber parlar-lo, però no vaig tindre ocasió d’estudiar-lo». Com a valencianoparlants no ens hem de burlar d’eixos esforços, cal que els animem. Perquè si te’n fots al final provoques l’efecte contrari: «Bé, si se n’han de fotre… millor no el parle». És una opinió personal, però els valencianoparlants ens estem convertint en una mena de pejigueros cansinos. Si no parla valencià, perquè no el parla. I quan el parla… per com el parla. Collons, no estarem mai contents aixina! Si no l’ha parlat mai, fins que el parle bé, haurem de tindre la paciència suficient per a tolerar una etapa d’aprenentatge, dubtes i espardenyades. Pot ser, si la primera volta no s’hagueren burlat tant, l’home –Fabra o qui siga– hauria seguit amb les classes. I en comptes de dir «el caloret», hauria dit clarament «la caloreta». Perquè, Rita, perquè ho sàpies, en valencià, calor és una paraula femenina. Diem la caloreta…
I ara torne de nou a la primera notícia. Rita és de fa més de 25 anys. Sí, li estic dient antiga. No ha estudiat en valencià –no sé si per no poder o no voler–, però això no és la cosa més greu. El drama és que és d’eixes persones que es pensen que la principal senya d’identitat dels valencians, el valencià, consistix a dir quatre parauletes de sainet: «caloret», «de categoria» i «xe que bo». No, guapa, no. El valencià és més que una llengua per a la broma i la cassalla. Això, fa 25 anys, colava. Com tantes altres coses. Però hui en dia, i gràcies a l’educació i l’alfabetització –que és la que de veritat ens fa lliures–, el que provoca és la rialla de tota l’audiència. I vés a espai, xiqueta, que eixa CALORETA, no s’acabe encomanant a tot l’electorat. Als valencians ja no se’ls guanya només amb quatre paelles gegants. T’ho dic jo, que vull posar-ne una al WhatsApp.
NOTA:
Per als talibans de l’ortografia: l’assessor lingüístic este matí no ha pogut fer-se càrrec de revisar el text i per això pot ser que tinga alguna errada o falta. Tot i això, estigau tranquils, quedeu-vos amb el missatge. Que el procés de normalització, per sort, no depén de cap ele geminada. Gràcies.
69 comments on “Rita, «el caloret» i altres «sofocos»”
Deixa una resposta a ultramarinosalemany Cancel·la la resposta
Si t’ha agradat, comparteix-ho!
Amb el suport de:
Si t’ha agradat, comparteix-ho!
Amb el suport de:
Ultramarinos Alemany 
Per a enmarcar!
salut!
Enhorabona, estic molt d’acord Eugeni, però jo crec que tot i haver el conflicte lingüístic, perquè és una realitat, lo de la Rita per no anomenar-la d’una altra manera, ha molestat a tots, tant si ets d’aquests com si ets dels altres ….. al final amb la incompetència dels polítics aconseguirem unir-nos tots … per cert, serem una vegada més el riure d’Espanya, i a mi això com a valencià em fa mal, que les falles, el poble valencià i la nostra llengua, haga de ser el riure de tots …. jo visc ara a catalunya i ja de bon matí al cole, rialles amb les falles, només els faltava a ells això, per riure com riuen sempre una vegada i una altra de nosaltres….. ara mes que mai tots units defensant la nostra terra, tant me fa si ets del blau com del verd ….. per damunt de totes aquestes merdes esta la nostra terreta, “terreta” un terme que des de que estic ací l’utilitze molt, perquè quant estas fora, si ets valencià que no vol conflicte, mires des de llunt la nostra terra, i poc més que et donen ganes de plorar, ara bé no saps si per llàstima del que patim, o perquè la portes al cor i tires de menys estar alli i escoltar el valencià i a les iaies dient, “com va fill” (eixa amabilitat de la gent de valència, que als pobles tots ens tractem com a família, no l’he trobat a cap lloc i menys a catalunya, amb tots els meus respectes a aquesta terra, que m’ha donat tant i que em segueix donant, i perquè no dir-ho, tot el que he aprés i segueix aprenent diàriament d’ells)… …… visca valència i visca les falles, (en falles baixe, i portaré una vegada més a la meua novia catalana, ja conte els dies, ens farem una birreta “al caloret”, com deia el meu iaio quant algo li pareixia molt estrany, “baixa manolo i mira acó)…..
Jo també pense que hi ha coses que ens deixen en ridícul. D’algunes en som responsables, d’altres no. Això també hi ha que tindre-ho clar. Els valencians tampoc som més especials que altres pobles. Però el que tenim, si ho sabem jugar, li podem traure molt de partit. Un abraçot i ens veiem al caloret de les falles!
Jo també estic cabrejat, encara que dissenteixo del que dius (Josep), sóc català i visc a Puçol. Em sento orgullós d’una cosa i de l’altra, respecte tant el valencià i els seus costums com m’agradaria que es respectessin les meves per això em sembla una autèntica aberració, tant les “pallassades” de Rita Barbera com els atacs a la llengua i cultura d’aquesta terra (com la gestió i el tancament de Canal9). Des d’aquí animo a tothom a defensar allò que ens uneix per sobre d’interessos bastards que només busquen tornar-nos a l’època de la repressió.
Salut
Mel de romer!
gràcies!
Eugeni molt d’acord en el que has escrit. Jo sóc valencianoparlant. El programa “Treu la llengua” m’encantava i em sembla que és una de les gran pèrdues del tancament de Canal 9. Recuperava moltes paraules que pot ser no estan normalitzades però eren i són d’ús generalitzat en àmbits particulars.
Respecte a no burlar-se del qui intenta parlar la nostra llengua i ho fa regular al principi més d’acord encara, jo ànime a la gent a que ho faça i que no és preocupe que els que la parlem sempre amollem moltes “aspardenyaes” i castellanismes. Reconec que al principi em feia gràcia sentir parlar a María Abradelo parlar valencià però quan em vaig enterar de que era madrilenya… Olé, olé i olé, té tota la meua admiració i respecte (no com la Mar Flores i altres…).
El que m’enerva de mala manera és intentar buscar llibres per a xiquets xicotets en valencià i sols trobar-ne en català, que serà o no la mateixa llengua no ho dicutisc ni vull discutir-ho, però que no reconec la meua llengua en ells això és segur. No hi han editorials que gasten la nostra terminologia? Estic fart de llegir “nens”, “mitjons”, terminacions verbals no autòctones, etcétera
El tema que comentes és interessant. Però tampoc cal donar-li tanta importància. La família de la meua dona és veneçolana i quan venen porten contes per als meus fills que estan escrits en castellà… d’allà. Jo el que faig és, simplement, quan arribe a eixa part llegir-los-ho com ho diem ací. I, a voltes, tal qual. Si és el mateix idioma, per què no aprendre més sinònims?
Pensa que totes les paraules que diem són apreses. Ningú naix sabent parlar valencià. Però també és limitar-se voler només aprendre a dir les paraules de la zona geogràfica d’on eres. Per exemple, a Sueca diem “mesa camilla”, però a Agullent per exemple diuen “tendur”. Jo he aprés eixa paraula després d’anar allí i ara l’he incorporada al meu llenguatge habitual.
Sobre el tema de la literatura té una explicació molt senzilla. La majoria d’editorials estan a BCN, perquè a VLC no hi ha lectors. Tenim un 3% de lectors en valencià. Per això, moltes editorial, fins i tot sent valencianes, editen emprant la variant de Catalunya. Una llengua és un mercat i és de lògica.
Probablement, si ací no hagueren estat intoxicant-nos i debilitant-nos amb la merda del conflicte lingüístic hui dia tindríem un mercat literari unificat. I no li donariem importància a eixes coses. Però si hi ha gent que no vol ni que veguem TV3, imagina’t.
En qualsevol cas, parlaré amb un amic meu i que entre ací i et diga editorials valencianes especialitzades en literatura infantil. És que de fet, crec que cada volta en són més.
Un abraçot!
Ei, a Bromera fem llibres per a criatures en valencià! Des d’Alzira, més de casa, impossible! 🙂
És veritat! clar! que pavo estic!
Toda la razón. 😉
M’alegre molt, Miguel! Un abraçot!
Signe paraula per paraula.
un abraçot.
Un article per enmarcar, crec que vosté es el que millor representa el valencianisme com jo l’entenc.
Fabra no té perdó. Una persona que s’esforça per parlar valencià té tot el meu respecte (encara que ho faça de pena). Però ací no es critica al ciutadà Fabra. Es critica al president de la Cheneralitat.
Ho sent molt però crec que tenim el dret a exigir als representants públics que ens representen a tots. Supose que els castellanoparlants s’escandalitzarien que el president parlara castellà com Jesulín, no? doncs el mateix.
Molt bé que Fabra s’esforce, però no oblidem que és Lo President.
Estem d’acord. Però és que se’ns oblida el context on estem. El castellà no ha estat perseguit ni prohibit. Partim amb una base més fluixa. El context és el que explioca que això passe i no es pot canviar. a partir d’ahí, avancem amb estratègies modernes, per dir-ho d’alguna manera. No estem al segle XV, però tampoc al XVIII. Estem al XXI! un abraçot!
Totalment d’acord amb tu Eugeni.
T’estàs convertint en el Joan Monleon contemporani. Fas més pel valencià que la major part de la plana política d’aquesta terra.
L’article per a llevar-se el barret! 😉
XDDDDDD
Bon article, però un parell de cosetes: no li dones tanta importància a twitter. Només en que 1000 persones piulen el mateix Hashtag en 3 minuts, ja crees un “Trending Topic”.
Però si, és un fet inèdit que a Rita li xiulen, i a més, l’ha feta tan grossa que per primera vegada ha eixit demanant perdó.
D’acord en que ens falten publicistes, però no desestimes l’opinió dels sociolingüistes. Seria com no fer cas del consell del metge. Els sociolingüistes ens expliquen amb números en quina situació está el valencià hui. Si tenim clar com estem i on volem arribar, ells ens poden donar les pautes per a aconseguir-ho.
De moment, si ells diuen que d’aci 35 anys desapareixerà el valencià és per a agafar-s’ho molt en serio. Vol dir que els nostres nets no parlaràn valencià. I hauriem de seguir els consells dels sociolingüistes per a evitar-ho, recurrint certament a les estratègies dels publicistes.
El que va passar fa dos estius amb un segurata no és una anècdota, perquè no és només un segurata: és la guàrdia civil, són els municipals, són els jutges. Cossos policials i judicials que et discriminen per ser valencianoparlant. No és una anècdota aïllada, són moltes anècdotes seguides, i la sensació que millor que canvies a parlar en castellà si no vols tindre problemes amb estos cossos. Això s’ha de denunciar.
Tens raó en que no està bé burlar-se de Fabra per, almenys intentar parlar valencià, però crec que això no hauria de fer desistir al Molto Honorable en seguir-ho intentant. Zaplana va aprendre a parlar valencià.
Recordem carinyosament els primers intents de Maria Abradelo de fer tele en valencià. Ara ja ningú ho podrà fer, per que han desmantellat tele i radio en valencià. I ens hauriem d’indignar, en lloc de pensar que no estem tan mal.
Hola, Joan. Gràcies per comentar.
Mira, sobre el tema dels TT ja et dic amb tot el carinyo que no. És realment difícil. Depén de molts factors. Funciona paregut als audímetres. A les 3 del matí, 10000 persones poden fer un TT més fàcilment que 1.000.000 a les 20.00, perquè és hora punta. En este cas en concret s’ajunta el tema de la localització geogràfica. Actualment, TT que jo conega habituals al PV són els que tenen a vore a quan juga el VCF. Quan són temes de corrupció també, però ahi tens a tota Espanya piulant.
De lo altre, estic d’acord amb tu. Eixe és el diagnòstic. El que crec que no suma és que ens quedem sempre nonés en l’exposició de fets. Jo conec les dades igual que tu, però propose una modernització de les tàctiques. Fins ara l’única estratègia que emprem és dir-ho: estem mal, estem mal, estem mal.
Tal volta si destaquem les coses postiives que hi ha, això crearà un efecte contagi.
Recorde quan vaig fer una enquesta sobre l’ús del valencià a Twitter -que en breu faré pública-. Arren d’això molta gent em deia que no piulava mai en valencià i que a partir d’ara ho faria.
Amb la campanya #paellaemoji una empresa privada com arroz la fallera ha activat tot un protocol de comunicació en valencià. Ara és pràcticament bilingue. Eixes són les coses que jo demane que em de fer. Que deixem de plorar i fem coses per canviar la situació. La normalització no és una cosa que ens alçarem un dia a tal hora i direm: hale, ja estem normalitzats. No, és la suma de moltes xicotetes accions individuals, algunes molt insignificants, però que en conjut sumen.
I despres està el tema de les percepcions. Les percepcions són subjectives, però no per això deixen de ser reals. I això també val a la inversa.
Com a suecans, visquent a la Ribera, la percepció que tindriem és que el valencià està normalitzat al 99%. que el que tindria problemes en tot cas és el castellà. Als que viuen a VLC ciuetat els passa al revés.
I també és com vengues eixes percepcions. Mira, segons Escola Valenciana -no hi ha xifres oficials- 126.000 no podran estudiar en valencià. Oh, drama!
Val, li pots pegar la volta: malgrat les polítiques de la conselleria, 126.000 xiquets han demanat estudiar en valencià i no hi ha prou oferta!!! És un èxit. Si malgrat tot la gent ho demana, què passarà quan canvie el Govern. Per a mi el dificil no és fer una llei: per a això nomeés cal la signatura d’un paio. Pero per a que tota una societat demane més valencià cal un ambient psicologic generalitzat que és més dificil aconseguir. I això ja ho tenim.
Un abraçot!
Mai ho havera pogut expressar millor!
Demà propose aquest article per a debatir-lo a classe de valencià
Val, però no em pegueu molta canya! D’on eres?
Havia fet me gusta pero el lleve despres de llegir l’article sencer. Tot i que alguns paràgrafs m’agraden, no compartisc l’optimisme desmesurat d’Eugeni alemany. Segons ell, “la llengua està més viva que mai”. La realitat: una educació en valencià desmatellada, ausència de mitjans de comunicació en valencià (escrit, radio, televisió,…), etc. El fet de que el senyor fabra pronuncie un discurs en valencià que algu li ha escrit(o ell mateix, m’és igual), no em recomforta gens ni miqueta. És més, em preocupa el mateix escoltar a rita destrossant la llengua des del balcó de l’ajuntament amb el “caloret, caloret”, que el cinisme de Fabra llegint un discurs en valencià i després destrossant la llengua des del seu despatx i.la seua política de desprestigi de la llengua
Hola, Angel
Jo no intente convéncer a gent com tu, que veig que ja estàs més que convençut! Precísament crec que la normalització només serà possible quan trenquem esta endogàmia que es mossega la cua entre els 4 de sempre.
El fons del missatge sembla que és el que no t’he sabut transmetre. En cap moment estic dient que la situació siga optimista. No ho dic això! Més aviat dic que per a arribar a eixa situació optimista, caldrà emprear tècniques de marketing que demostren que parlar valencià no és conflictiu. Animar i relaxar la situació, desactivar el conflicte, no tirar-li més llenya. Que personalment crec que és fer-los els joc als “malos”. Lamente dir-t’ho així -i de bon rotllo, eh- però que els “defensors” del valencià siguem gent que sempre està de morros i que tot li pareix sempre mal no fa atractiva la llengua per a un que vinga d’Ecuador. O si ve un de Burgos que ha aprovat una oposició i li dius que ha d’aprendre una llengua que sistemàticament maxaquem que va a desaparéixer en 35 anys, doncs el tio t’enviarà a la merda. I en raó. Jo entenc el seu argument.
Et recomane un llibre que es diu “Una llengua és un mercat”, de Jesús Royo. És l’hòstia. A mi em va orbrir el ulls. Deixem de fer filologia i comencem a fer màrketing. Tenim una llengua i què és el primer que diem d’ella? Que és minoritària i minortizada. Ahà. El primer que diem del nostre producte és que es ven poc i cada volta s’usa menys. Genial. Venent rentadores ens arruïnariem, hehehe.
Un abraçot!
Per cert, que t’he de dir que tampoc comparteixes la visió de Joan Francesc Mira! https://www.youtube.com/watch?v=oBTFC2WRmcw
Mira’t açò a partir del minut 4′. Queden coses per fer, però les aconseguirem amb un bon màrketing social, pense.
Salut!
M’alegra que em contestes, i de bon rotllo, clar! Per a res parlava de mal rotllo. I si alguna cosa em caracteritza és el fet de que no sóc un radical en l’assumpte de la llengua i el país i eixes coses, i tampoc cregues que m’entusiasma massa la política. Però sí que crec que hi ha que defensar la llengua, i de mostrar disconformitat amb les coses que es fan malament, encara que això ens faja paréixer un poc malhumorats a voltes.
No pense que el valencià siga tan minoritari. Almenys a la zona on jo visc és majoritari, i amb molt d’orgull, i si algú parla castellà, li conteste en castellà, sense fer-li morros. Jo vaig haver d’estudiar la carrera en castellà a Alacant, de manera obligada, sense opció a escollir (ni més ni menys que una de les tres capitals de província de la comunitat Valenciana, i remarque això de “valenciana”). I Penses… estos catalans, són uns radicals, però… òstia! casi que tinc enveja de vore la vitalitat i la defensa que té la llengua allí. No serà que posar-se un poc estrictes funciona? Que hi ha que emprar tècniques de màrketing atractives, ja ho crec, però el paper que juguen les institucions i els que estan al poder, i la pressió social, també.
Em queda pendent llegir-me el llibre que em recomanes. I per cert, trau la llengua pense que era una molt bona tècnica de màrketing i que feia molt per la llengua, a més d’un bon programa. Enhorabona per això. Una abraçada!
La recopilación de Todos los Meme del Caloret de Rita Barberá http://www.toptrendingblog.com/2015/02/todos-los-meme-del-caloret-de-rita.html
és impressionant. hahaha
Enhorabona Eugeni. Un article brillant que suscric paraula per paraula. Havía pensat moltes vegades en tots els temes que tractes i opinant exactament el mateix en tots els cassos.
Molt bé. Gràcies per dir el que pensem
Eugeni… moltes gràcies i enhorabona per este article al teu blog. M’encantes com a cómic, però també eres una persona amb molt de trellat i la teua opinió sobre la llengua valenciana es molt de agraïr. Gràcies i enhorabona, de veritat. No puc estar més d’acord amb tu. I es que, llegint este texte teu …, la persona si descansa un poc….. 😉
Un abraç desde terreta xufera.
hahahah, no sigues patidor!
Enhorabona per l’article .. Pense que Es un punt de vista molt interessant des del que presentes el problema del valencià. Tens raó, tal vegada seria el moment de destensar un conflicte que no més afavoreix las polítics i que no permet a la llengua tirar endavant .
tambè pots pensar que la gent li xiulaba per que estava fent el ridicul, no sols per parlar mal el valencià, si no tambè per fer-ho en un dia tan especial per als fallers … ella que tan estimada es en el mon de les falles, deixant en ridicul a la Fallera Major i el propi acte, per anar bufada …
I nos vos oblideu de els valencianoparlants de Mùrcia, ni els politics ni ningú s’enrecorda de nosaltres mai!!! A nosaltres si que ens cal una bona mida de marketing!! Segons el gobern regional no existim. Jo crec que es pensabem que al voltant del segle XXI ja hi hauriem desaparegut, pero encara som aci. (també unes clases d’ortografía ens farian bé, jejeje)
Eres del Carxe? No es donen classes de valencià allí? A mi em sona que fa uns anys era aixina. Caldria parlar amb AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) o Escola Valenciana, a vore si es pot fer algo. Salutacions des de les Valls del Vinalopó!
Gran article Eugeni!! Molt d’acord en la majoria de coses, per no dir en totes. T’ha faltat en l’article nomenar com exemple a seguir Escola Valenciana que fa una gran tasca en positiu. Hem d’eixir del gueto, deixar de ser uns plorons i uns puristes, i mirar el món amb ulls d’este segle. Guanyem l’escola, guanyem cada vegada més a la música i les Xarxes Socials. Jo em sorprenc com moltíssima gent del meu poble (Novelda) participa en un grup de Facebook anomenat “Tu no eres de Novelda si no…” on veus que el valencià continua viu i cada vegada més gent s’anima a utilitzar-lo, i a més, gent major.
Ara cal guanyar el carrer.
El carrer i les xarxes socials són el mateix! Eixe és l’èxit! A FB cadascú escriu com si parlara.
El tema Escola no se m’ha ocorregut posar-lo al post. Però evidentment, la sociolinguistica pràctica que porten ells és un exemple. Pense que cada Trobada d’Escoles en valencià fa més que mil milions de manifesatcions per la llengua.
bravo!
Salut!
Gran article!! Has dit exactament el que pense i pensem la majoria dels valencianoparlants.
Pel que diu Ximo sobre que l’oferta de llibres infantils en valencià són majoritàriament amb formes verbals i vocabulari oriental. Eugeni ja ha explicat els motius. Però alguna cosa sí que hi ha. Jo, per si puc fer una aportació, recomanaria una editorial que hi ha a la capital de la meua comarca (la Ribera Alta) Editorial Bromera. El seu fons de literatura infantil és amplíssim, i amb autors experts i prestigiosos, com el meu paisà: l’algemesinenc Enric Lluch, o Fluixà, o d’altres. Són magnífiques històries i relatades amb llenguatge senzill, i amb acurades formes occidentals, més properes a la nostra parla.
Supose que hi haurà més, però aquesta és la que jo conec.
Lluís
Gràcies Lluis.Els buscaré.
Eugeni, ets un crac!
A mi també em molesta el derrotisme lingüístic… I a Rita, gràcies per demostrar el que ets i el que t’importa la llengua dels teus conciutadans (que no la teua) en tan poques paraules.
Keep calm and DEIJEM CALORET.
Reblogged this on silandel.
Rita té fama d’anar beguda sempre que pot. Eixe dia es va pasar
Reblogged this on El viatge d'Eneas and commented:
Pensaments seriosos d’un humorista sobre un tema cabdal dels valencians, arran l’episodi tragicòmic de l’inclita alcaldesa de València.
Reblogged this on nando sahuquillo and commented:
Amb permís de l’autor, Eugeni Alemany, compartisc.
Enhorabona pel post. Totalment d’acord, Eugeni. Salut.
Un altre exemple de lectura positiva de la llengua, per si et va bé per la campanya 😉 http://www.media.cat/2014/09/25/paco-piera-director-de-levante-tv-%E2%80%9Cla-llengua-ja-no-es-polemica-i-aco-es-una-gran-noticia%E2%80%9D/
fantàstic!
Bon dia senyor Eugeni!
En la major part del teu discurs estic totalment d’acord amb tu, excepte en el fet d’allò que Fabra no va PODER estudiar el valencià. El voler és poder. Igual que quan un se’n va a l’estranger a viure o a estudiar (jo ara mateix estic a Itàlia) fa l’esforç per treure temps d’on siga i aprendre el nou idioma. El Excelentíssim president, pot ser per imperatiu legal no haja d’aprendre la nostra llengua, però a mi l’argument del “poder” no em val. Amb Rita si cap el problema és més flagrant, donat tots els anys que duu al front del “Cap i cassal”… Em de deixar a banda el victimisme, sí, però sense que ens toregen, a mi que a l’inici de les seves legislatures (la primera) la senyora Barberà o el senyor Fabra isqueren amb un paperet, amb un discurs llegit o memoritzat, podria entendre-ho, però a aquestes altures de la partida, un discurs com el de Agnes a Gru 2 ( https://www.youtube.com/watch?v=5vQUH873MsU ), ja no em serveix.
Això de que ningú obliga a Rita a saber valencià… Que jo sapia per a accedir a un lloc de treball en l’administració fa falta com a mínim el mitjà de valencià. A pesar d’això que ni el president de la comunitat ni l’alcadesa de València no sapien parlar la llengua de tots els valencians/es hem pareix un poc fort, almenys que disumule un poc i s’escriga el discurs en un paperet.
La diferència és que Rita no ha passat una oposició… ella ha guanyat 6? 8? eleccions! XDDD
Bravo, mestre. L’enhorabona per la reflexió més que encertada. Compartisc.
La veritat és que hi ha una part de raó en el que dius, Eugeni. Sempre remugant, negatius, denunciant, plorant i queixant-se… Hi ha que ser un poc més assertius per vendre una il·lusió; la il·lusió de ser un país normal amb una llengua normal… el que passa és que de vegades els valencians se’n passem una mica, i jo que m’he rigut més que ningú amb tots els acudits de la Rita, he arribat a un punt de sacietat. Crec que l’abús del “caloret”, el “deihem” i tot això, m’ha acabat produint, primer abranor, després cansera, i ara ja estic avergonyida. Pregaria que deixàrem ja el tema de la Rita. És a ella a qui se li està fent massa publicitat. M’agradaria desitjar-te, i desitjar-vos a tots, que donareu la benvinguda a l’escalforeta de la primavera!
Tens tota la raó!
Eugeni, ni tinc paraules per descriure el que m’han paregut l’article. Amb ell ja no eres només un humorista sinó un gran comunicador. Em desfaria les mans aplaudint-te. Enhorabona.
Gràcies! un abraçot!
jo soc Valencia i parle Valencia i a Ma caça la meua dona es castellana,,cada u parla a caça i escriu el Valencia com podem,,
Pero si u representant o polític esta on esta i no te formació,, com li fare entrede a les meves filmes q per a ser algu tenen q tindre una formació,,,
Si a un periodista el suplanta una Esteban i a un representant del Valencia. Una q no sap dir ni bon día en Valencia ..
Sóc filla de pares castellanoparlants sempre, des de menudeta, he anat a línia en valencià. Podria dir que sóc bilingüe, tot i que el valencià no el parle a casa si no amb els amics i companys.
Ara tinc una parella que és madrileny i intenta aprendre el valencià per comunicar-se amb mi i els meus amics, fa vertaders esforços per integrar-se.
Amb la vinguda del “caloret” de Rita tant els meus pares com el meu xic s’han posat molt contents al veure que ells parlen molt millor la llengua de València que la pròpia alcaldessa.
Jo estic orgullosa d’ells, cosa que no puc dir de Rita en 25 anys que du d’alcaldessa “de tots moatros”.
Solament puc dir una cosa: recordeu el “caloret” quan aneu a votar, per favor.
Hola, Diana!
Llegir comentaris com el teu són els que realment contribuïxen a crear normalitat total. crec que per a ser valencià, no és condició necessària ser valencianoparlant. També es pot ser molt valencià i parlar en castellà. en qualsevol cas, el respecte per la diversitat de llengues és el que hauríem de tindre tots en comú. Enhorabona al teu xic per voler formar part d’eixa trabnsformació. trencar topics també és normalitzar. Lo de Rita ja és de UCI.
Hola, Eugeni. Moltes gràcies per escriure. Crec que les teues reflexions, tan naturals i sinceres, s’estan convertint en lectura imprescindible per a mi. Tanmateix, m’agradaria comentar-te una cosa, però entenc que pugues no estar d’acord, ja que és una opinió personal. Al meu parer, comentaris com la “nota”, en què uses expressions com “talibans de l’ortografia” o “el procés de normalització, per sort, no depén de cap ele geminada” sobren. Tens molta raó, però sobren. Tens molta raó perquè tots saben que de vegades hi ha gent que sempre ha de trobar qualsevol cosa per criticar, però així com no t’agrada destacar (i em pareix bé) l’anècdota del guarda de seguretat a Borriana, crec que a la normalització tampoc li convé destacar personatges (o talibans, com dius) aïllats. La majoria de filòlegs no som talibans i no ens escandalitzem perquè una ele que hauria de ser geminada no ho siga. Per contra, ixos calificatius reforcen el poc respecte existent que hi ha cap als professionals de la llengua. Els únics motius que tenim els filòlegs per seguir endavant en un país on es menysprea tant la llengua (siga quina siga) i la cultura són l’estima per la llengua i el benefici col·lectiu. Crec que molta gent ens té poc presents i que comentaris com els que t’he citat només contribueixen a que se’ns valore encara més. Els talibans són minoria i, li pese a qui li pese, sense filòlegs o sociolingüistes la llengua no seria on és ara. Per això crec que aquests comentaris sobren. Perquè no ajuden a “normalitzar” la situació, perquè ja és poc reconeguda la nostra feina com perquè damunt anem destacant la idea que els professionals de la llengua som enemics. La majoria de filòlegs i sociolingüístes no som enemics de ningú, simplement ens estimem, com tots, la nostra llengua i hem decidit dedicar-nos professionalment a ella. No anem en contra de cap falta que puga cometre algú. És intolerable en una alcaldessa que ostenta el càrrec durant 24 anys i ha de representar tots els valencians. No ho és en un ciutadà normal i corrent. Com tu molt bé has dit “no podem convertir cada mala piuada que ens trobem en la vida en una agressió contra la llengua”.
Salut!
Hola, Anna!
Estic d’acord amb tu! I sóc el primer que defense la feina dels mestres i dels lingüistes! Però anem a espai amb el context: jo no escric per a filòlegs, ni experts en llengua, ni polítics compromesos amb la llengua… Diguem que no pretenc animar a amollar-se amb el valencià a la gent que ja té les idees clares. A un xic més amunt li feia una reflexió semblant: que estem entrant en certa endogàmia. Dirigint missatges i consignes a gent que no la necessita. Crec que cal que centrifuguem més els esforços en els ciutadans normals que estan quedant-se fora. En cap moment pretenc insinuar que l’ortografia és anarquia. Per a res. Però tinguem en compte una cosa. En sociolingüística no parlem de correcte o incorrecte, si no d’adequat o inadequat. Jo tinc un linguista, UiDos, que em porta l’edició del blog. Perquè vull que estiga bé. Però els talibans que jo em refereisc són els que apareixen per tuiter corregint la gent normal com escriu en valencià (encara que crec que a TW no s’escriu, es parla. és un codi diferent el de la missatgeria instatnànea). I crec que fan l’efecte contrari. Si tu corregixes una dona de 50 anys de la Marina que no ha estjudiat mai el valencià, el que passa és que eixa dona pensa: “no vull que creguen que sóc una analfabeta… vaig a escriure en castellà i au”. Al meu FB tinc gent de molt pobles. I és al·lucinant com -per això que et deia que les xarxes socials no són escriure són parlar- el que és valencianoparlant, posteja o piula en valencià. I sense parar-se a pensar en faltes. Però poc a poc, també van llegint als qui escrivim millor. I van aprenent paraules. Tenim un index de lecotrs en valencià del 3%. Però si llegir també és mirar el FB -hui en dia llegim pantalles- tal volta eixe index està punjant a un 60%, perquè ara el valencià té més visibilitat. abans només si compraves un llibre en valencià -3%- podies llegir algujna cosa.
Per això faig eixa broma -que igual ha quedat massa subtil o la pots malinterpretar- de que no podem deixar que l’ultracorrecionisme arrossegue el fet que la gent estiga deshinibint-se amb el valencià. I sí, pense que són majors els beneficis de simplement escriure que el d’anar advertint les faltes. En el context. Sempre tinguem en compte el context. I això crec que no és ni animar a l’anarquia ortogràfica ni al secessionisme. Ni contribuir al desprestigi dels linguistes. Això és pack. si la llengua té presitigi, visibilitat, de rebot van els mestres i els filòlegs darrere.
Tinguem en compte el context també històric i social on ens moguem. Hui en dia s’escriu més que mai en valencià. En àmbits privats -com són les xarxes socials. Cal anar a poc a poc. Jo mateix he piulat que l’AVL ja té el diccionari en app. I hi ha gent que em va dir que se l’havia baixat. Què guai, no? Fem les coses a la marxeta i, en uns anys, soles aniran al lloc. De moment, ja estem guanyant!
(perdona el llavat i la redacció, perquè acabe de dinar i estic espés, però crec que em pilles el sentit!)
Salut!
Gràcies, Eugeni, per contestar. T’he pillat el sentit i ara t’he entés molt millor. Endavant!
eugeni ets un crack,anava a posar “puto”….xd
Boníssim l’article i millor no es podia escriure.
Visca Sueca i visca tots els valencians,ens falta un bon fòrum com el desaparegut valencianisme.com on llevat de les típiques disputes lingüístiques de sempre hi havien temes força interessants.
Del tema llengua i no burlar-se jo en tinc un exemple,un home de còrdova que treballa amb mi xapurreja el valencià i diu que sóc l’únic que no es burla i així l’home ho intenta de tant en tant,jo sempre li parle en valencià.
Conec a un italià i una alemanya que porten anys ací i parlen un valencià quasi perfecte,si tan difícil no és…lo que passa és que a les ciutats no es canvia el xip i es continua parlant el castellà…esperem que canvie la cosa.
salutacions a tots i a totes.
Poco més hi ha que afegir,compartisc la meua entrada al respecte:
quiqueherrero.blogspot.com.es/2015/02/la-decadencia-caloret.html?m=1
Completamente de acuerdo/Completament d´acord.
Enhorabona