#SuecaAutèntica: enquesta de coses típiques suecanes

La setmana passada, coincidint amb el Concurs Internacional de Paelles 2015, vaig llançar un enquesta entre els suecans i les suecanes per descobrir -encara que de manera informal- quines són les preferències pel que fa a la mitologia local.

L’enquesta, formada per 10 preguntes, ha sigut contestada per 710 persones. I ha tingut tant d’èxit que pròximament n’elaboraré una altra, però esta sobre la mitologia popular de tots els valencians i  valencianes.

Però, de moment, anem amb esta enquesta sobre Sueca.

Amb un 57%, el personatge més important per als suecans és l’assagista Joan Fuster. És obvi que este és un poble d’escriptors (Palacios, Franco, Baixauli, Gómez Labrado… la llista és molt llarga). El segon lloc se’l disputen un compositor i un futbolista. El segon, probablement, el millor jugador de la història del València, mai va deixar de viure al seu poble. I el primer, a banda de sarsueles, va escriure l’actual Himne de la Comunitat Valenciana. No hi ha dubte que entre Puchades, Serrano i Fuster s’ha conformat l’imaginari mitològic de tots els valencians. Tot i això, en la llista podríem haver afegit altres suecans, com molt bé m’heu recordat: Bernat i Baldoví, els pintors Alfredo Claros i Conrado Messeguer, o Nicolau Primitiu (fundador de la Biblioteca Valenciana).

Amb un 44% la característica més reconeixible dels suecans és el peculiar accent. Això ens fa inconfusibles. Tanmateix, m’agradaria destacar els comentaris molt positius al meu Facebook de gent d’altres pobles pel que fa a la fama de gayfriendly. Des de Torrent, València o Vilamarxant s’ha destacat el paper artístic i creatiu de La Faraona i de la Burra de Sueca. Especialment emotius han sigut els comentaris de ciutadans de Xeraco recordant les actuacions de la Burra al Càmping i la Gipsy.

 

 

 

Sempre he afirmat que Sueca no és especialment un poble bonic. Tot i això, té uns quants monuments que són únics pel període què representen i per ser la prova d’una burgesia amb diners i, el més important, amb sensibilitat artística. Sempre m’ha fet gràcia una anècdota d’una companyia operísitica italiana pels 1870 -no recorde l’any concret- va fer dos úniques representacions a Espanya. Una a Barcelona i l’altra a Sueca. No debades, el poble va a arribar a tindre dos grans teatres i n’hi havia en projeccte un tercer. Vos recomane visitar la magnífica biblioteca nova (en temps de retallades culturals, Sueca no té piscina descoberta, però inaugura una bibliteca municipal) i consultar el llibre “L’Arquitectura Moderna a Sueca: 1908-1936” d’Aleix Catasús. Així que no podia ser d’altra manera, el monument més represntatiu de Sueca, amb pràcticament la meitat de vots, és l’Asil d’Ancians neomudéjar  de l’arquitecte, també suecà, Bonaventura Ferrando (també autor de l’Escorxador) fet el 1919.

Sense cap mena de dubte, la Muntanyeta dels Sants, ha sigut triada amb el 74% dels vots com el paratge natural de Sueca. Dins d’esta única muntanya rocosa de l’Albufera -en realitat durant milers d’any fou una illa- s’han arribat a trobar ssos d’óssos. Segur que és un lloc místic i de rituals des de temps primitius.

 

 

 

 

 

Amb un 55% i un 37% el concurs de paelles i el festival de MIM són els esdeveniments socials més destacats de Sueca. Celebrem també que el MIM s’haja consolidat d’esta manera i que en un futur, per què no, també ho puga ser el Festival de Cine de Merde.

 

 

 

 

 

 

La pregunta amb resultats més igualats, que finalment guanya la discoteca Barraca. Però com molt bé m’heu recordat molts suecans i molts cullerots també, hi havien altres discoteques i lloc d’oci dins del nucli urbà que han contribuït a fer de Sueca el poble per a eixir de marxa en la Ribera Baixa. Pel Molí i Cancela (o eres de Cancela o eres del Molí), L’Eclipse, el Guitarró o les Tasquetes ha passat pràcticament tota la joventut de la Ribera.

 

 

 

Sueca és un poble faller. No cal esmentar que els primers llibrets de falla escrits per l’àcid Bernat i Baldoví ajuden a popularitzar la festa més representativa dels valencians. A més, a diferència d’altres localitats -on els casals són exclusius per als membres de cada falla- els casals de les 15 falles suecanes han competit sempre per ser el casal que portara la millor orquestra per a omplir-se de més gent. Per a la mentalitat suecana, les falles són una festa popular. I per a la mentalitat de llauradors, també una oportunitat de fer negoci i seguir finançant la festa. I molt bé que fan.

 

 

Amb quasi la meitat de vots, el Mareny Blau ha resultat la millor platja dels 8 quilòmetres de costa suecana. Encara que esta pregunta tenia trampa. Perquè tot i ser la millor platja, no ha sigut el lloc de residència habitual d’estiu dels suecans. De fet, mentre que el Perelló i el Mareny de Barraquetes són pobles que acullen suecans, el Mareny  Blau sempre ha sigut més dels pijos i els de València. Cas a banda mereix la platja de les Palmeres. Una autèntica colònia suecana, però que cada volta té menys arena. A este pas, la Penyeta del Moro acabarà en el carrer Patilots.

 

 

Esta pregunta ha sigut la que ha generat un debat més nostàlgic. Perquè no només les respostes proposades han tingut èxit. A banda heu activat altres records com: els quioscos de Ca la Cotxinota en el cantó del carrer Hort de Palmera, el de Reyes en els Porxets, Toni el de l’Estació, Ca Juanito en el cantó del carrer Sant Josep… O també, parlant de forns, els famosos “mateuets” de Mateu, els Melinos del Forn del Melino, les Coques de Nous i Panses del Forn del Moreno o les pizzes de Ca Suniu. Probablement les pizzes més olioses del món, però també de les més bones. Pel que fa cafeteries i bars, encara queda molt de fan del “mantecao” i les mesuretes de Ca Tivo o del polo roig del Ràpit.

 

 

 

L’última qüestió és la que, en el fons, fa més llàstima. Perquè les respostes han sigut de les més repartides. Cosa que demostra l’enorme sentiment de pèrdua per als suecans de part del seu patrimoni. Amb un 21% la presència antiestètica del bidó dels Sants no deixava de ser un element que sempre ha fet reconeixible que estaves arribant a territori suecà. Que el bidó  sobreixira tant en mig dels camps d’arròs -dalt de la Muntanyeta del Sants- feia que el dipòsit d’aigua semblara  una torre de guaita dels dominis suecans. El bidó dels Sants era l’equivalent a les lletres de Cullera sobre la seua muntanya. Amb un 25%, la Tòmbola de la fira. Qui no anava de nano a comprar bolletes? El cotxe, la nevera, les nines… eren els millors premis que et podien tocar. I per damunt de tots, la imatge de la Mare de Déu de Sales. Però encara és més bona l’anècdota d’eixe suecà a qui li va tocar la Mare de Déu en la Tòmbola i va demanar si li la podien canviar pel ninot del “Piolín gigante”. Jo encara em pixe quan ho conte. Finalment, amb un 33%, els guanyadors han sigut els dos teatres, absolutament impressionants, que hi havien al centre del poble. Un es va cremar i va acabar convertit en una finca. L’altre és actualment un Mercadona. Tot i que la façana, d’estil racionalista, encara està completa al carrer Sequial. Segons les informacions que tinc l’inmoble està llogat. Tant de bo, algun dia, els propietaris arriben a un acord amb l’Ajuntament de Sueca i es puga recuperar com el Gran Teatre que necessita Sueca. Des d’ací anime la Fundació  Mercadona -que col·labora en la restauració de la Catedral de València- a buscar un altre lloc per al seu establiment i ajuda a engegar un projecte de  recuperació d’un patrimoni cultural suecà com  este.  Al cap i a la fi, les empreses no són grans pels diners que tenen, sinó pels valors socials que transmeten als pobles on van.

Moltes gràcies a tots per participar en esta enquesta. Pròximament en faré una sobre els valencians en general. Així que espere les vostres aportacions i idees! Quin és el valencià més universal? I el monument més important del nostre territori? Què és el més representatiu de la nostra cultura?