A l’atenció del teixit empresarial català:

L’anunci de l’empresa Pronovias d’abandonar Catalunya si finalment els catalans voten majoritàriament per la independència no és un fet aïllat. Pareix que hi han altres empreses i multinacionals que han afirmat que si els catalans opten per l’autodeterminació, fugiran de Catalunya.

Com a valencians, no podem fer altra cosa que mostrar la nostra solidaritat i fer visible el que més ens agermana amb els veïns catalans: la pela. Així que si les multinacionals desitgen fugir de Catalunya, no podem fer altra cosa que oferir-los que se’n vinguen ací. Esta és una oferta formal. És cert que no som un poble industrial, però tranquils, que tenim experiència en «eventos». Els sopars de Nadal d’empresa entraran en una nova dimensió.

Això sí, per a instal·lar-se ací, només els demanem un requisit: que respecten el fet diferencial valencià. Ens reafirmem en la voluntat que vinguen ací, però adaptant-se a la nostra identitat. I, sobretot, ja que parlem d’empreses, als nostres gustos com a consumidors.

A continuació els fem una llista d’empreses i suggeriments.

Freixenet. S’ha acabat el cava. Ací no en prenem. ¿Com hem de prendre cava si això no bufa i damunt només es beu per Cap d’Any? Ací prenem altres begudes que, si bé és cert que no són tan glamuroses, compleixen a la perfecció la funció bàsica per a la qual es va inventar l’alcohol: engarrofar-se. Vos imagineu com d’original quedarà l’anunci de Nadal d’enguany amb les famoses bambolletes de Freixenet anunciant cassalla? Ja veig l’espot en televisió: David Bisbal i Rosita Amores desitjant-nos un bon 2016. I, pam, mamella fora!

Casa Tarradellas. El fuet té els dies comptats. A partir d’ara tot Espanya fruirà d’un nou aperitiu: la famosa «llonganisseta de Pasqua de Casa Tarradellas». Ah, i això de la pizza de Tarradellas també haurà d’adaptar-se. Substituirem això de «pizza» per una cosa més nostra: la coca. «Coca de Casa Tarradellas». Per fi la coca es podrà demanar amb tota naturalitat en les bodes valencianes…

Custo Barcelona. L’empresa de disseny de moda haurà d’instal·lar-se en un poble valencià. Algun amb tradició d’estilisme i sofisticació. Si sempre s’ha dit «Foios, París i Londres», el més lògic seria que este poble de l’Horta Nord acollira la seu central de Custo. Custo Foios. Com a senyal de bona voluntat, seria un detall si el manto de la patrona de Foios, la Mare de Déu del Patrocini, el dissenyara Custo. O Desigual, que també fugirà de Barcelona. Que rebonica que estarà la Mare de Déu amb un manto de color verd cuquet i trossos de tela apegats arreu. Bonica… i rara, perquè segurament el manto també li penjarà més d’un costat que de l’altre!

Granini. Probablement, la multinacional de sucs siga la més beneficiada amb el canvi territorial. Ara ja no tindran excusa per a comercialitzar suc de taronja… fet de suc de taronja de veritat i no del whatever que siga amb el qual el fan ara. Jo m’imagine un envàs nou. Un ampolla que diga «Suc de taronja de taronja valenciana». I, davall, ben visible, l’eslògan: «La taronja ja funciona».

Nestlé. És indiscutible que els valencians tenim altres gustos. Nestlé haurà d’innovar i fer bombons farcits de mistela o xocolate amb gust de paella. Alerta!, amb pimentó i sense.

SEAT. La declaració d’independència obligarà la multinacional Volkswagen a desmuntar, peça a peça, tot el megacomplex industrial de Martorell i traslladar-se fora de Catalunya. Perquè, veges, no ho deixaran tot allí, per a que s’òmpliga d’okupes, CUPS i assemblees de Podemos. No. S’ho emportaran.

I tot seran avantatges per a la promoció de les terres valencianes. Perquè, a banda de «l’Altea», els cotxes SEAT passaran a tindre, tots, noms dels pobles de moatros. El SEAT León serà el SEAT Favareta. El SEAT Ibiza, el SEAT Illes Columbretes. I el SEAT Toledo el flamant SEAT Rotglà i Corberà de 110 CV. Per cert, senyors enginyers alemanys, la potència del cotxes ja no podrà mesurar-se en cavalls, haurà de ser en haques. «Compra el nuevo SEAT Rotglà i Corberà. Experimenta la potencia de sus 110 hacas. Puro tiro y arrastre!».

Més difícil ho tindran per a reinstal·lar-se fora de Catalunya empreses com PORT AVENTURA. Pot ser que coste un poc més de temps desmuntar els ancoratges de les muntanyes russes. Si en condicions normals a mi ja em costa llevar un rosca… ¿imagineu el drama d’haver de fer-ho enmig del caos en el qual quedarà ofegada Catalunya? Serà una mena de «Guerra Mundial Z», amb milers de catalans indepezombis amb barretina, desesperats per la falta de fuet Tarradellas.

Però els valencians som un poble solidari i acollirem l’empresa Port Aventura ben a gust. De fet, la podríem fusionar amb Terra Mítica. Potser així aconseguim que per fi hi vaja algú… Tal volta no hi haurà espai per a totes les atraccions i alguna no es podrà tornar a muntar, com ara el Dragon Khan. Però mirem la part positiva: sempre podem reutilitzar els vagons del Dragon Khan per a solucionar definitivament el tema del tren Gandia-Oliva-Dénia.

A tot això, crec que l’avió del Tibidabo també és d’una empresa privada. Sí, heu pensat el mateix que jo: l’hem de dur a l’aeroport de Castelló!

Sí, amics i amigues, és dur safunyar d’esta manera en el teixit econòmic i empresarial de Catalunya. Però, mireu, què voleu que vos diga… si la dèria democràtica dels catalans serveix per a solucionar les deficiències en infraestructures dels valencians, a mi ja em va bé. A més, que ells sempre ens havien volgut furtar la paella! Mala sort. Ara nosaltres els furtarem la cartera.

Senyors presidents i membres dels consells d’administració de totes les empreses que actualment hi ha a Catalunya: ací, els valencians, pa lo que faça falta. No dubten en cap moment que som un poble treballador i acollidor. Un poble que, de més a més, està geogràficament apegadet apegadet a Catalunya. Vaja, que total és moure el Dragon Khan uns quants metres cap avall. Així que, si al remat peguen a fugir de Catalunya, que siga cap al sud. I no, com sempre, cap a Madrid.

PD: Una coseta: que no tenim corredor mediterrani. Així que moure, entre altres coses, el Dragon Khan, ho hauran de fer vostés, a plom. Gràcies.