Ultramarinos Alemany

@EugeniAlemany

Paella de cigrons o contra la burrera: carretera.

arajoy

Esta setmana es va muntar una de ben grossa amb la foto de Mariano Rajoy a Finestrat (la Marina) fent una paella amb cigrons. Sí, amb cigrons.

Per tots és conegut que el tema de la paella, la recepta i els ingredients que porta, és capaç d’encendre els debats més divertits, però també els més enfurismats.

Per un costat hi havia –la majoria– els qui deien que per a res del món una paella pot portar cigrons. Que això és un sacrilegi. Que als seus pobles mai de la vida han posat cigrons a la paella.

Per l’altre, hi havia –molt menys– els valencians del Vinalopó, l’Alacantí i de les Marines (i algun de la Costera) que defensaven que als seus pobles –i a les paelles de les seues mares– sempre s’han posat cigrons.

Reconec que m’he divertit molt amb esta «polèmica» que, en certa mesura, he embotinat per a que se’n parlara a les xarxes. Algun dels piulits que he fet on –amb tota la intenció i tota la ironia qüestionava si això podia ser una paella– han sobrepassat els cent RT i han generat molts comentaris com els de més amunt. Però, més enllà de fer bromes de Rajoy, la paella i els cigrons, tota esta «polèmica» ha servit per a evidenciar un dels problemes més grossos que tenim els valencians com a massa: la falta d’autoconeixement. I el que és pitjor encara: el menyspreu de tot allò que sent igualment nostre no coneixem i rebutgem. Probablement, esta anècdota siga l’única cosa de trellat que ha fet Rajoy pels valencians en quatre anys de legislatura. Així que gràcies, Mariano.

Efectivament, la paella –la més “coneguda”– és la de conill i pollastre i no porta cigrons. De fet, eixa paella fora d’ací es coneix simplement com a «paella valenciana». És la que es fa al Concurs Internacional de Paelles de Sueca des de fa més de cinquanta anys (és el concurs de gastronomia més antic del món!). Però hi ha altres paelles que són igual de valencianes… encara que no porten el gentilici al darrere. La paella de conill amb cigrons és tan paella –i tan valenciana– com la paella de llamàntol o la de col i costelleta. Fins i tot, hi ha comarques com les d’interior de Castelló on, tot i que se’n fan de paelles, els plats més representatius no són les paelles: són les olles i les sopes. Receptes que cal considerar igual de valencianes que les fetes amb arrossos.

Però és un vici que tenim els valencians. El de reconéixer només com a propi i tradicional el que coneixem de tota la vida i rebutjar les altres varietats que no coneixem per ignorància. Ens falta viatjar més… dins de casa nostra mateixa.

«Al meu poble no es posen cigrons. Aixina que això no és paella.»

Amb la llengua passa una cosa semblant. Sovint he sentit a gent dir «Eixa paraula no és valenciana, perquè al meu poble no es diu». L’argument «al meu poble no es diu» és un argument que dura trenta quilòmetres de distància o no arriba. Perquè, probablement, que al teu poble no la diguen no vol dir que al poble del costat o que a la resta de pobles, fins i tot, la diguem tots. Així que a vore si els rars sou tu i els del teu poble!

Recorde una volta que un directiu de Canal 9 em va fer parar una gravació perquè jo havia dit «les embarcacions suren». «Surar!, això què és? Ací no es diu surar. En valencià es diu flotar», m’amollà.

Doncs mira, no ho sabia, perquè el que no s’ha dit mai a Sueca és flotar. A Sueca no li posem cigrons a la paella, però tampoc diem flotar. Per no tindre no en tenim ni derivats, perquè a Sueca els xiquets no van a nadar a la platja amb flotadors, nosaltres anem a nadar amb gomàtics. El suecà deu ser una llengua diferent?

Hi ha un certa burrera en el concepte que el valencià que parlem els valencians només són les 3.000 paraules amb les quals t’han educat els teus pares al teu poble. Com si aprendre’n més fóra pràcticament un acte de traïció.

Precisament, els xiquets i les xiquetes van a escola per a deprendre més paraules que les que només sabien dir els nostres avis. Eixe procés es coneix com a alfabetització i és un dret reconegut per Nacions Unides, a espaiet. No anem a escola per a parlar igual que els nostres avis, els quals la majoria no van anar ni a escola i eren analfabets!!! Anem a escola justament per al contrari, per a enriquir-nos en coneixement i vocabulari. Puc assegurar al 100% que ni mon pare, ni ma mare ni cap dels meus avis han pronunciat mai la paraula invertebrat. Com a molt deuen haver dit que no té os. Però ara, per eixa regla de tres de «si al meu poble no es diu és que no és valencià», el fava de guàrdia podria dir:

Invertebrat és una paraula que no l’he sentida mai a mon iaio… en valencià de poble, l’autèntic, no existeix. Això no és valencià.

Meeeeeec! És ridícul, no? Em pixe.

Fins i tot, he sentit dir que miqueta es valencià, però mica és català. Deu passar el mateix amb got i gotet? Plat i plateret? Pareix que hi ha una confabulació filològica internacional per a que els valencians només pugam usar el diminutiu de les coses. I veges, els catalans, que són tan envejosos i tan garrepes, no tenen prou de dir miqueta… ells volen la mica sencera. Em pixe dos voltes. Perdó, volia dir, em pixe, dos voltetes.

Toca eixir més. I aprendre paraules noves. I tastar altres paelles. I deixar-se de menysprear les varietats de les coses perquè, en el fons, fins i tot les coses nostres que pensem que són les més autèntiques, per a una altra persona d’altra comarca, poden ser una varietat de les seues. En realitat, faríem bé de pensar que tot és una varietat d’alguna altra cosa…

Estic convençut que per als que mengen paella amb cigrons cada diumenge els rars i els friquis són els que no li’n posen, com ara jo. Igual que per als suecans ho sou tots els que dieu flotador i no gomàtic!

Espere que els de Finestrat em perdoneu les bromes que he fet estos dies. Promet que la pròxima paella que faça serà amb cigrons. Segur que està boníssima.

Anuncis

22 comments on “Paella de cigrons o contra la burrera: carretera.

  1. Ximo
    30 Octubre 2015

    Bravo! Hi han paelles de moltes classes i totes són paelles. Hi ha molt de vocabulari diferent valencià i tot és valencià.
    Totalment d’acord.
    El que jo critique moltes vegades (o voltes) quan dic o pense que ens estan imposant el català no és el fet d’apendre més paraules, això ho trobe correcte, perfecte, meravellós, és el fet de que no es normativitzen moltes d’ací i es sustituisquen per les normatives “d’allà dalt” el que critique.
    En termes culinaris vindria a ser que ens volen imposar la paella valenciana a tots a costa de suprimir la paella de cigrons, o la de péssols o la de… quan el millor per a enriquir el llenguatge o la gastronomia seria acceptar totes les paelles o totes les paraules. Per exemple (ultratípic): Per què obligar a utilitzar nosaltres i no normativitzar alguna de les variants de “mosatros”???

    • ultramarinosalemany
      30 Octubre 2015

      Ostres, el cas de “mosatros” és típic. Perquè si fora una paella cal una recepta estandard. Dir pots dir: mosatros, moatros, mohatros, noatros, natros, naltros, nosatres… Mira si pots dir-ho de formes i totes ben dites. Però escriure-ho tots igual: nosaltres. I els mitjans de comunicació hem de dir l’estandard. Per a que m’entenguen igual a totes les comarques, clar. 🙂

      • Ximo
        30 Octubre 2015

        Home, però les variants de “mosatros” és com posar o no un ingredient a una paella de bajoques o a una de cigrons o tirar abans l’aigua o l’arròs. Entre nosaltres i mosatros estem canviant de tipus de paella.
        Jo no dic que normativitzen totes les variants de mosatros, em conforme amb una, com tampoc considere que deurien registrar totes les variants de recepta de paella amb bajoques. Necessitariem una enclopèdia!!

      • ultramarinosalemany
        30 Octubre 2015

        La paella és una metàfora. Les varietats són les que són: les que estan al diccionari o els receptaris.

      • Ximo
        30 Octubre 2015

        Ja sé que és una metàfora! Igual que el mosatros és sols un exemple. Com si no estiguera normativitzat “surar”, em semblaria un error, per sort, en este cas, crec que sí ho està.

  2. Verónica VP
    30 Octubre 2015

    Jo he escoltat a “ma uela” i ma mare dir gomàtic també. xD A la ribera alta 😉

  3. Glò
    30 Octubre 2015

    Tota la raó!! Tu ho has dit, tot burrera!!!

  4. Anònim
    30 Octubre 2015

    La de fetge de bou…..a l’Horta…

  5. Juan Bisquert
    30 Octubre 2015

    Hola tens tota la rao de paelles hi ha un fum al igual que paraules en posare una de exemple, en Xabia crec som el unic lloc que diguem bogamarins (eriço de mar).

    • Ximo
      30 Octubre 2015

      A Gata també es diu, i crec que a alguns llocs de les balears també.

  6. mslvdr
    30 Octubre 2015

    Sí, però pimentó sí que no! 😉

    • javierangel1980
      2 Novembre 2015

      com que no? a la safor, la paella porta pimentó, mandonguilles i costelles de porc

      • mslvdr
        2 Novembre 2015

        sí, l’he tastada. Era una brometa.

  7. Enrique
    30 Octubre 2015

    Si els valencians i valencianes forem la mitat de tolerants i oberts de ment com eres tu, ja ens aniríen les coses d’altra manera. A vore si poc a poc anem aprenent que bona falta ens fa als valencians

  8. Anònim
    30 Octubre 2015

    A la Vila Joiosa terra de secà i estretors hortícoles, tota la vida, per no dir segles la paella s’ha fet amb cigrons, Hi han tantes paelles com climes, característiques geogràfiques i estacions de l’any. Doncs deixeu-vos de collonades. Això ho explica molt ve Josep Piera en l’assaig “Arrosos de casa”

  9. Sergi
    30 Octubre 2015

    Jo no sé com es fa a Alacant però ma mare també li posa cigrons, i mon pare deia surar. A mi una vegada un valencià em va disputar la paraula “darrer” com no valenciana, tot i que hi ha aquest diàleg a La Barraca de Blasco Ibáñez:

    Pimentó, acostumbrado a que le temblase
    toda la huerta, se mostraba cada vez más
    desconcertado por la serenidad de Batiste.
    -¿Es la darrera paraula? (¿Es la última
    palabra?) -le gritó cuando estaba ya a cierta
    distancia.
    -Sí; la darrera -contestó Batiste sin volverse.

    Salutacions.

    • Juan Garcia
      14 Març 2016

      Es diu “salut”, no “salutació”, açò no es valencià/no es diu al meu poble.

      (es broma, perdó, brometa, ^^ )

  10. La paella de fetge de bou es fa amb cigrons en l’Horta Nord. Més informació en: http://elfetgedebou.blogspot.com.es/

  11. Francesc Pérez
    1 Novembre 2015

    vos convide a visitar el grup de Facebook del meu poble on recullen paraules i variacions autòctones (i no tant) contrastades amb rigor filològic , moltes “voltes” considerem una paraula “roïna” o “defora”, quan és “més aïna” correcta

    https://www.facebook.com/elbonvalenciadelx/?fref=ts

  12. Constantí (Vila-real)
    1 Novembre 2015

    Existeix un grup al “Feisbul” anomenat “Paraula Viva” on gent d’arreu les comarques valencianes, catalanes i balears comparteix paraules característiques del seu poble per vore qui les coneix i trobar altres índrets d’arreu el domini lingüístic català on també s’utilitzen.

  13. Retroenllaç: Sortida o eixida? | Javier Ángel

  14. Rafael Teruel Lorca
    22 Març 2016

    No solo en Finestrat; Yo recuerdo haber tomado de pequeño paellas con garbanzos en Alzira y en el valle de Ayora. Por cierto, eran paellas con un sabor peculiar que de pequeño no sabía valorar, o sea, no me gustaban.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 30 Octubre 2015 by in Gastronomia, Llengua, Vocabulari en valencià and tagged , , , , .

Si t’ha agradat, comparteix-ho!

Facebook Twitter More...

Estadístiques del blog

  • 523,478 visites

Twitter Updates

Amb el suport de:

UiDOS Serveis lingüístics

Contacte

646794288
%d bloggers like this: