Les vides que es conten no es moren mai
Ahir, Tots Sants, vaig anar amb ma mare al cementeri de Sueca. Mon iaio matern, Fernando, era pedrapiquer. I el seu germà, mon tio Pepico, i son pare també ho … Continua llegint
Un conte per Halloween
Coincidint amb Halloween, m’agradaria contar-vos una experiència real que vaig tindre amb la mort i que, en aquell moment, em va acollonir acollonir. Les causes cal trobar-les en la naturalitat … Continua llegint
Breu homenatge a un suecà
Amb la mort de Puchades se’n va un dels últims futbolistes que va xutar el baló marró, antic, de cuir que hi ha a l’escut del VCF. La seua mort … Continua llegint
Més que mares… patidores! #porsdeiaies
La setmana passada vaig parlar de la peculiar atracció que senten les iaies valencianes per la mort. Moltíssims de vosaltres m’heu fet arribar (a través del blog, de Facebook o … Continua llegint
Xico, saps qui s’ha mort?
La relació dels valencians amb la mort és peculiar. Crec que l’assumpció de la idea de mort dels valencians –sobretot, de les dones valencianes– va més enllà de Tots Sants … Continua llegint
Ultramarinos Alemany 